"He fet el meu propi tast, i sense cap mena de dubte us puc dir que el sabor de La Granadella és incomparable. Aquí hi ha gustos joves i frescos i gustos anyencs i forts. Tota una barreja de sabors, i està sent una de les collites amb més caràcter que recordo". Són paraules de Quim Masferrer després de visitar un dels pobles amb més sabor de Catalunya, el sabor intens i meravellós del seu oli, or líquid, un dels patrimonis que tenim a casa nostra. I el sabor de la seva gent. El Foraster ha visitat La Granadella, a la comarca de les Garrigues, una terra exigent, on els pagesos han estat capaços de treure'n un dels olis d'oliva més valorats del país: "Anem a fer-ho el millor possible. 24/7 a tope. Per fer el millor oli del món", diu un jove pagès. I en Quim, meravellat: "Aquesta és l'actitud del jovent, dels pagesos d'aquí de La Granadella". Amb un avís a navegants: "Que es preparin els aceituneros de Jaén perquè no tenen res a fer contra nosaltres. Aceituneros de Jaén: haremos el mejor aceite del mundo!!". Sensacional. I com sempre, unes xifres descomunals: 500.000 espectadors i 24.6 % de share.
Masferrer es va trobar amb més veïns que ens van emocionar, com l'Abde, un marroquí que fa dinou anys que va arribar a La Granadella i que s'hi ha quedat encantat de la vida, enamorat de la terra que l'ha acollit i deixant anar una veritat com una casa de pagès: "Un no neix immigrant. Es fa immigrant". O un nen que ens va deixar a tots amb la boca oberta. Es diu Joel, només té 7 anys, i quedin-se amb el seu nom i la seva cara, perquè d'aquí a no massa serà una estrella de parkour. Mirin com saltava d'un lloc a l'altre, practicant sense parar. Com ell diu, quan fa això va per la vida sense problemes, en canvi, quan va caminant d'un lloc a l'altre, és quan ensopega i es dona cops:
També va haver-hi, com sempre, una bona dosi d'emoció a flor de pell, de llàgrimes i de testimonis commovedors, com el del Quildo, un home que es va jubilar, atenció, als 50 anys!! Tenia una empresa de construcció, es dedicava a fer granges per tota Espanya, i un bon dia va decidir que com s'ho podia permetre, s'ho va vendre. Perquè els diners són importants en la vida, però no ho són tot. Res és comparable a estar amb els teus quan fa falta. "Veia que el meu pare s'anava fent gran", comença a dir amb la veu trencada, "i vaig voler estar amb ell. Va morir als 98 anys, amb tot lo coneixement i molt feliç". I sobretot, va morir acompanyat dels seus fills. "Els diners es necessiten, però és lo de menos". I en Quim va acabar de commoure'ns amb unes paraules sentides que van fer saltar la llàgrima al Quildo: "Quildo, poder estar els darrers anys de vida al costat del pare, compartint moments amb ell, això no es paga ni amb tots els diners del món".
Una setmana més, El Foraster, imprescindible.