Si aquests dies que fa fred, que neva, que és temps d'anar a la neu, pugen cap a la Cerdanya i s'aturen a Alp, facin-me un favor: vagin a prendre un mos al cafè-bar 'David's'. Perquè aquest local el porta una persona que ens ha tocat la fibra, i de quina manera, en un dels El foraster més emotius i alhora divertits que es recorden. Però anem a pams. El bo d'en Quim Masferrer va arribar a aquesta preciosa localitat de les muntanyes amb ganes de conèixer gent especial, bona gent que li despertés un somriure. I vaja si en va trobar. Per exemple, un amant dels animals, que es torna boig passejant pel bosc i veient segons quines bèsties, com més grosses millor. Sensacional la passió d'aquest veí quan explicava les seves troballes:

És clar que per troballa, la d'un veí octogenari meravellós a qui anomenen 'El capitán' passejant amb un transistor pel poble, amb un munt de fills, que quan li respon a en Quim com és que en tenia tants, confessa que "antes no había tele ni ná, namás que chingar y chingar. Ay, Dios mío, que 'inritación' de tantos niños". I és clar que sí. Calia matar el temps, i què millor que chingar, a risc, però, de tenir una inritación a segons quines parts. Un home a qui la seva filla li punxa insulina cada dia.

O una colla de nens de l'escola, que van per tot el poble demanant 'la rostita', que la resta de veïns vagin omplint un carro de productes i aliments, caramels, dolços, salats, el que calgui... Fins que van arribar a l'ajuntament, i ja se sap que els polítics s'omplen de promeses... Moment hilarant quan Masferrer veu què ha posat l'alcalde després de l'arrivada dels nens i nenes. I, evidentment, també hi va haver temps per esquiar... a La Masella, i de nit:

És clar que el moment més colpidor va ser quan va anar a xerrar amb el David, que està col·locant les cadires del bar, i es fixa en un tatuatge que té escrit al braç, uns versos d'ell mateix on s'hi llegeix "Me desnudo en lo que escrivo. Sin escribir, yo no vivo. De palabras yo soy preso y me muero en cada verso". En David ha escrit cinc llibres de reflexions i poemes, que va començar a un centre de rehabilitació. "Era un bala perduda, un boig, mala vida. Una joventut mal portada". Va caure en el món de la droga als 17-18 anys, una època fosca, "una vida de merda, cocaïna. Comença maco i després és l'infern i em vaig cremar viu. Puc tornar-hi en qualsevol moment, pateixo. Puc desencadenar l'addicte que era i que soc":

Emoció quan reconeix com i per què se'n va sortir, quin va ser el motor per sortir d'aquest món fosc: "El meu fill. No volia que el seu pare fos allò. No sé si ho estarà algun dia, però vull que el meu fill estigui orgullós del seu pare, amb la boca grossa. Necessito que el meu fill Hugo estigui orgullós del seu pare. Ara estic content i més feliç que mai"... 

tatoo
'El Foraster' a Alp / TV3
tato3
'El Foraster' a Alp / TV3

Com li diu el Quim, "el teu fill ho és tot per tu, i te l'estimes molt. Jo no sé si l'Hugo està orgullós del seu pare, però del que estic segur és que tu pots estar orgullós de tu mateix". Emocionant. En David i El foraster ens van tocar el cor, una vegada més.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!