No sabem com s'ho fa, però El Foraster ha tornat a fer rècord d'audiència i a fer miques els audímetres. Impressionant 26,1 % de share, 532.000 espectadors, líder incontestable de la seva franja i rècord de temporada. Bé, en realitat, sí que sabem com s'ho fa, amb els infal·libles ingredients marca de la casa: tacte, emoció, rialles, sensibilitat, respecte, molta empatia i una manera de fer i d'interactuar amb la bona gent que coneix el Quim Masferrer que toca la fibra. Impossible no veure El Foraster i emocionar-se, riure, quedar-se amb la boca oberta i amb la llagrimeta a punt de caure, per exemple, amb l'home que tenen al costat del presentador en aquesta imatge.
Ell és un dels veïns de Vilanova de Sau, el poble que va visitar en Quim aquest dilluns. Es diu Josep Serra, i ell va proporcionar una imatge impagable, sensacional, que mai no havíem vist fins ara. Perquè l'home, tot encuriosit, va fer d'El Foraster per un dia, intercanviant els papers amb en Quim, que per una vegada va fer de veí responent les preguntes. Perquè en Josep tenia ganes d'agafar el micro i fer preguntes, "Així què? Què m'expliques de la teva vida? Què fas?". Masferrer al·lucinava divertit: "No m'havia passat mai això, perquè normalment les preguntes les faig jo, i ara sou fos qui me les féu a mi". "Que no puc fer-ho? I doncs, home! M'hagués agradat fer de 'Foraster', ha de ser molt maco, conèixer gent, parlar amb gent... ha de ser molt 'guay', que dic jo", celebrava aquest eixerit veí de Vilanova de Sau. Un home amb un esperit de viure noves sensacions i experiències, com la de fer de presentador o entrevistador, tot i que no se n'acabava de sortir amb el micròfon:
El que va ser molt guay va ser haver-lo pogut conèixer a ell. Un home que ens va tocar la fibra, i que va explicar que ara vivia "amb la soledat" després que les dues parelles que va tenir, van morir: "La primera dona, la Carmeta, se'm va morir, sóc vidu. Al cap de dos anys em vaig refer, amb la Salut. Jo tenia aleshores 63 anys. No hauria pensat que podria trobar l'amor una altra vegada. Mai deixes de pensar 'lo del darrere', però... respires... el cor se'm va eixamplar. El tenia així petit, i llavors em va créixer, vaig tornar a sentir el ring ring ring a l'estómac, em vaig tornar a enamorar"... I nosaltres d'en Josep en sentir-lo parlar i emocionar-se recordant la Carmeta i la Salut.
No va ser l'únic moment que ens va emocionar. També ho va fer quan Masferrer va tocar el famós campanar de Sau, que sobresurt de les aigües del pantà, i que "treu el cap per dir-nos a tots que allà hi havia hagut vida", la vida de tot un poble, Sant Romà de Sau, ple de vida, però que ja fa anys que va quedar enterrat per l'aigua. Una història emocionant plena de records de veïns que van fer la primera comunió allà o que hi vivien a tocar: "Impressiona, eh? Un dels monuments més emblemàtics del país".
Ja ho saben, ja triguen en anar a visitar el campanar i Vilanova de Sau. Això sí, si hi van, que sàpiguen que l'hi hauran de pagar un euro al primer veí que es trobaran, que vigila les entrades i sortides del poble. I una altra cosa que caldrà que tinguin present: prohibit llençar papers i escuradents al terra, com si fossin uns domingueros incívics...
Queden avisats. Una setmana més, El Foraster, meravellós.