Ho han tornat a fer. Nou capítol d'El Foraster a TV3, nova nit líder en la seva franja, i el més important, nova demostració d'empatia, de tacte, de descobrir-nos històries que se'ns fiquen al moll de l'os, de conèixer gent amb una història de vida única i emocionant. I en el cas del programa d'aquesta setmana, diferents històries que van entrelligades per un objectiu comú que, malauradament, s'està perdent. Perquè el bo d'en Quim Masferrer ha clavat el dard no en un poble, sinó més aviat, en un barri. O com ells en diuen, la "República Independent d'El Serrallo", el mític barri pesquer de Tarragona, un dels barris marítims més autèntics del país i encara avui, com en els seus orígens, viu marcat per l'activitat pesquera... Per quan? Els vaticinis no són per llençar coets, per desgràcia.
La Rosa, secretària de la Confraria de Pescadors, que fa de 'mare' de tots els pescadors i controla tot el que passa al port, amb les seves llàgrimes i els ulls humits, era l'exemple paradigmàtic de la pena que senten generacions de pescadors que han dedicat tota la seva vida a aquest ofici meravellós i que s'està perdent a passes de gegant. Esperem que els vaticinis no es compleixin i noves generacions agafin el relleu dels actuals, de pescadors que ens van emocionar i fer saltar la llagrimeta de nostàlgia, però també de riure. Bona gent de quatre barques que surten cada nit al mar amb l'esperança de tornar a port amb la xarxa plena. Tots ells comparteixen el mateix objectiu, però són ben diferents en el seu caràcter i en les seves formes. Persones com en Fermí, un pescador que pesca amb el mòbil, i en Josep l'Hospitalero, que amb 89 anys és el pescador de més edat i estimat del barri. Una persona entranyable, que t'haguessis endut a casa, i que s'emocionava quan recordava el seu pare, qui li va ensenyar a pescar quan ell tenia només 8 anys, i que només sortir a donar una volta amb la seva barqueta ja el fa l'home més feliç del món:
El Josep ha de controlar que la Guàrdia Civil no li impedeixi sortir a pescar. Per això, tots els espectadors vam aplaudir amb les orelles quan en Quim els hi va dedicar un missatge: "La mar és la vostra vida. Desitjo que per molts anys pugui seguir pescant, encara que sigui dins del port amb la barca del pare... Ah! I una cosa: si mai us enganxa la Guàrdia Civil i us posa una multa, tranquil, entre tots la pagarem... No me'n puc estar, perdoneu-me, però ho haig de fer: 'Señores de la Guardia Civil, si me están viendo por la tele... a veure, amb la de coses que hi ha per perseguir, de veritat que heu d'anar a buscar les pessigolles al pobre Josep perquè pesca quatre peixets al port, que no fa cap mal a ningú??? Òstia, m'ho dieu de veritat això?? Home, feu-vos-ho mirar!!!'". Brillant. Faltava la cirereta: "Sé la manera que si us enganxen, no us diguin res. Si us diuen: 'Eh, tu! ¿Dónde vas con estas tres sardinas?', vos els hi dieu: 'Lo siento mucho, me he equivocado, no volverá a ocurrir'".
Un programa, una setmana més, necessari. Històries de pescadors. Històries de tots nosaltres. Històries de vida... I de propina, vam desmuntar un mite... Saben allò del 'tiki-taka' dels Messi, Xavi, Iniesta, Busquets i companyia?... Doncs no ho va inventar Pep Guardiola. És mèrit d'en 'Pablito Pescarranas' d'El Serrallo:
No sabem si llevant-nos ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, com pregonava en Pep Guardiola, els catalans som imparables o no. El que sí sabem és que cada dimarts ens llevem amb un somriure d'orella a orella després de mirar El Foraster la nit abans.