La formiga Barrancas fa de Junqueras a la presó. Una frase que ningú havia escrit mai. En realitat és el col·laborador d'El hormiguero que dona veu a una de les formigues de drap de Pablo Motos. Es diu Damián Mollá, un madrileny de 38 anys que al show d'Antena 3 de dilluns va protagonitzar un desafortunat gag sobre la reunió de Pablo Iglesias i Oriol Junqueras a la presó. Ell imita Junqueras com un pres polític gras amb la camisa a punt de rebentar, guenyo, que només pensa en menjar i parlant amb un accent català ridícul. Tot plegat per deshumanitzar un independentista empresonat per liderar l'independentisme. Aquest és el gag (comença als 30 segons):
Simulant una cita a cegues del programa First dates, Junqueras i Iglesias s'agafen de les mans i discuteixen el menú. Junqueras només vol plats catalans i la independència i Iglesias li acaba dient "Lo importante es dialogar aunque no sirva para nada". Per petar-se de riure. Pablo Motos reobre el debat de si un pres polític pot ser parodiat, però va un any tard. A Catalunya ja ho va discutir Polònia i van decidir que era més respectuós no imitar presos, com no s'imita Pasqual Maragall perquè pateix Alzheimer. Són codis interns que cadascú decideix respectar, o no. A la mateixa cadena de Planeta, Susanna Griso va fer un fotomuntatge de la reunió amb la seva imatge icònica: Junqueras empresonat.
Espejo público
El hormiguero
Tot s'emmarca en els límits de l'humor. Damián Mollá s'ha passat tot el cap de setmana instruint Espanya sobre com veu ell l'esquerra i la dreta, seguint el seu jefe Motos que intenta dissimular que és de Ciutadans. La formiga Mollá ha penjat opinions provocadores i els d'El Jueves l'han criticat. Una guerra menor a twitter que es resumeix així: Mollá es dol que la revista catalana El Jueves satiritzi el masclisme imperant a entrevistes a dones atractives a El hormiguero i dibuixi les formigues com un escrot:
Antena 3
El debat dels límits de l'humor es resol fàcil: t'ha fet riure? Què et fa riure més: pintar Junqueras dins la presó amb boles de cotó fluix dins la boca i un llaç groc o Motos com un adolescent sortit? Això és el que et defineix. El problema que no cita Barrancas, la formiga de felpa, és que el riure és lliure, però Junqueras no.