Tino era la fitxa vermella del grup Parchís, el guapo, el del mig i el líder del millor grup infantil dels 80. El jove català va tenir la desgràcia de perdre el braç esquerre en un accident de trànsit. Els fans van quedar desolats però el seu positivisme impregna totes les entrevistes que concedeix. L'última a El hormiguero que va despertar la nostàlgia dels que ara tenen 40 anys.
Antena 3
Un bon programa que va tenir un encert, fer un GIF inclusiu amb les persones que pateixen alguna minusvalidesa física.
Un moment emotiu com ho va ser tota l'entrevista. La conversa va desprendre un aire de joguines trencades, cinc nens espremuts 16 hores diàries per una discogràfica sense escrúpols per fer molts diners en discos, pel·lícules i concerts. "Éramos un juguete que no tenía a nadie", "Vivíamos en aviones y hoteles sin nuestra familia", "Tuve que ir al psicólogo", "Fue muy difícil. No tienes un lugar en el colegio, no tienes un grupo de amigos"... Nens d'entre 10 i 12 anys sense infantesa. Material per a un documental de Netflix.
El que Tino no va voler és sortir amb el llaç groc que acostuma a dur. En Blau ja va explicar com va rebre crítiques (No hay campo sin grillo ni tonto sin lazo amarillo) per això:
L'audiència no va ser la millor d'un Hormiguero que acostuma a ser líder. Competia amb el futbol de la selecció espanyola i amb l'últim Polònia de la temporada: Motos va fer un 7,2% a Catalunya i 10,5% a Espanya. Val la pena recuperar l'entrevista al web d'Antena 3.