'La commedia è finita'. Si més no, l'enèsim acte de l'òpera bufa que el jutge Pablo Llarena s'entesta en representar en la seva persecució contra l'expresident i eurodiputat Carles Puigdemont. La gira internacional de l'instructor li ha portat a l'Alguer, Sardenya: com tots sabem, allà on va intentar el seu darrer intent desesperat d'aconseguir l'extradició de l'exiliat, detenint-lo de forma tramposa a l'aeroport malgrat que la famosa euroordre estava suspesa. El van deixar en llibertat sense mesures cautelars, i aquest dilluns s'ha celebrat la vista per decidir sobre el cas. En Carles, sempre obedient amb els requeriments judicials, s'ha presentat davant la jutgessa. I amb un final tan previsible com infeliç per al bàndol espanyol. Aquest tour fa quilòmetres a dojo: Alemanya, Bèlgica, Suïssa, França... i ara Itàlia. Rep patacades en la mateixa proporció, a cabassos, és clar: cap col·lega europeu li ha comprat la moto i tothom rebutja lliurar-li la seva peça de caça major. De fiasco en fiasco, vaja. 

Puigdemont és un home lliure. I Llarena un jutge amb la reputació a les profunditats de la terra. Aquest és el resum de la història. Sí, la persecució no ha acabat a la cort de Sassari, ni molt menys. I l'espanyolisme més aferrissat i els seus jutges, policies i polítics faran tot el possible per empresonar el líder independentista. Tot. Però el reguitzell d'humiliacions ja ha assolit la categoria d'èpic, incommensurable, inaudit i vergonyant. I no ho diuen només els indepes: també moltes veus espanyoles. 

Carles Puigdemont i Gonzalo Boye sortint del Tribunal de Sassari / ACN

Per exemple, la de la revista 'El Jueves', sempre àcida i amb el dit preparat per endinsar-lo a la nafra o la ferida més sagnant. I que el d'Amer no estigui entre reixes 4 anys després del 1-O i de la declaració (frustrada) d'independència de Catalunya és una hemorràgia descomunal. L'instructor, en comptes de cosir el trau, el fa més i més fondo, creant una cicatriu d'aquelles que esgarrifen. A la revista, però, no són tan dràstics i canvien aquests termes mèdics per un altre menys 'gore', però que el defineix amb escreix: la frase té només 3 paraules, però una onada expansiva de bomba nuclear. "Un chiste: Llarena". Catapum. No es pot dir més amb menys caràcters.

La coïssor de la parròquia de la caverna és aquest 4 d'octubre de 2021 de les que no maerxen ni amb pomada. Però que a més a més un dels seus líders quedi retratat i esmicolat per una perillosa revista sarcàstica ha acabat per tocar-los allò que no sona. La reacció, se la poden imaginar. Una enrabiada de les que fan afició, indignats amb tot: amb Puigdemont​, amb Catalunya, els indepes, la barretina i, evidentment, els traïdors d''El Jueves'. A la foguera. "Escoria", "basura", "proseparatistas", "panfleto"... festival de bilis. Ni en el pitjor dels seus malsons s'haguessin imaginat aquest escarni.

Pablo Llarena torna a rebre dels seus homòlegs europeus / ACN

Reaccions irades d'espanyolistes contra 'El Jueves' / Twitter

La guerra, malauradament, no ha acabat. L'exili català haurà de continuar lluitant contra els atropellaments orquestrats per la tossuda "justícia" espanyola. La mateixa a la que els seus homòlegs europeus estiren de l'orella, precisament, per ser qualsevol cosa menys justa. S'haurà de continuar amb la guàrdia ben alta i respondre cada cop. Guanyar les batalles amb la força de la raó i els drets, però, provoca molt de gust, la veritat.