Existeix la creença popular de que existeix una "premsa seriosa" i una altra de "frívola". Una línia, cada cop més estreta, que separa el rigor del sensacionalisme, l'objectivitat periodística del pamflets. Una discussió tan antiga com el mateix ofici i que ha servit durant molt de temps per considerar que hi ha periodisme "de primera" i "de segona". Hi ha exemples ben clars del que fins fa un temps era sinònim de versemblança, de seny i de qualitat. Un d'ells, el diari El País. Però la realitat ens està ensenyant dia rere dia que queden molt poques veritats absolutes, i encara menys tractant-se de mitjans de comunicació. És el que li ha passat al diari del Grupo Prisa, que es va passar d'ocurrent i graciós en informar sobre l'infart de miocardi que va patir el porter del Porto i exmadridista Iker Casillas: "De parada en parada"
@alfreyes14
@ikercasillas
Un dels que es van fer ressò de la patinada del diari va ser el polític de Ciudadanos, Juan Carlos Girauta, que no és precisament el mirall on es reflecteixen les classes més tolerants de l'estat: "¿De verdad que el País ha titulado así?" El titular és de mal gust, cert, però Girauta és un expert en aplicar la llei de l'embut... i en encoratjar els seus seguidors per tal de que el recolzin en les seves denúncies: "Vergüenza", "periodistas de medio pelo", "basura" o "merece un despido". Fins i tot, hi ha qui troba una conspiració indepe.
L'enrenou causat pel desafortunat encapçalament va obligar al diari a canviar hores després l'esmentat titular per un de més informatiu, en consonància amb el que se suposa a un "mitjà seriós". Però el mal ja estava fet, i mitjans (tan dubtosos) com Ok Diario es van vantar d'haver estat els artífexs de la correcció.
Per una vegada, sí, tenien raó, el titular era desafortunat. Però atribuir-se la rectitud moral i periodística és un arma molt perillosa, que de cop i volta se't gira en contra. I l'hemeroteca del diari de Eduardo Inda no és precisament per anar traient pit per la vida.