"Jubílate, por Dios". Tres sàvies paraules que un dia li va dedicar Toni Soler al dibuixant del diari El País El Roto. Un consell que per desgràcia, Andrés Rábago, alter ego d'El Roto, no ha seguit. El prec de Soler li va fer per una vinyeta on equiparava el masclisme amb el feminisme de manera grotesca:
Però si hi ha un tema que apassiona el dibuixant gràfic del citat mitjà és l'independentisme. Sovint deixa anar el que pensa del procés i dels llaços grocs en els seus dibuixos, carregats d'un odi visceral cap a tot allò que gosi anar contra la unitat d'Espanya. Amb una evident i especial predilecció en dibuixar llaços grocs.
Però aquest 16 de març del 2019 s'ha superat. Amant de les comparacions que fan posar els pèls de punta, aquest dissabte El Roto ha tornat a situar dos símbols en un mateix pla. Un paral·lelisme repulsiu que depassa qualsevol mínim de moral i que no fa sinó alimentar els seus ultres que de ben segur aplaudiran amb les orelles el seu darrer traç. Com diu aquest lector, "és molt legítim estar en contra del procés, riure-se'n, fer-ne burla, però el que no és legítim, el que és moralment reprovable és equiparar-lo a la dictadura franquista. Entre d'altres coses perquè la nostra lluita és una lluita per les llibertats".
El llaç groc en defensa dels presos polítics lligat a les fletxes falangistes, com si fos una versió sui generis del jou fatxa passada pel tamís de l'animadversió independentista. Una comparació llefiscosa. Malauradament, no serà l'única que sortirà del seu llapis.