Que per convertir-se en una 'estrella' de realities a Telecinco no és necessari haver obert un llibre ni per equivocació és una realitat demostrada any rere any. Ara bé, a cada edició de 'Supervivientes' els guionistes insisteixen de posar de manifest la ignorància supina dels concursants, amb la típica prova de preguntes de cultura general. Qüestions del tipus "com s'escriu mil en xifres romanes", "com es diu el President del govern" o "quina és la cria del colom" es transformen en jeroglífics per a la majoria dels aspirants, i desfermen una onada de respostes inversemblants i que fan mal a la vista. Però vaja, que quan s'eleva el llistó mínimament, el drama és antològic. I en la darrera emissió del xou, la medalla de d'or de les bestieses té nom i cognoms: Elena Rodríguez, mare d'Adara Molinero. Quin espectacle.
Jorge Javier Vázquez i els espectadors a casa (bé, segurament no tots, però almenys sí una part significativa) van passar de la incredulitat a la rialla veient les bestieses d'Elena. No es pot definir d'una altra forma. La cosa és que, a més a més, de vegades potser sabia la resposta, però per ciència infusa, perquè d'escriure-les correctament, ni parlar-ne. "¿Quién pinto Las Meninas?". La majoria deia Picasso i Van Gogh, però ella encertava a mitges. Sí, va ser Velázquez. Un cognom espanyol de soca-rel, oi? Per a ella, no tant: "Beladqued". Què? La senyora intentava corregir la pífia: "perdón, es con "z" al final". Ah, sí, és clar. Tot solucionat. Uf, quin calfred ortogràfic. El mateix, quan intentava definir què és "el esternocleidomastoideo". En català ho hagués sabut abans, ja que és diu múscul esternoclidomastoidal. Per a ella, i d'altres companys, la cosa sonava a os. Error. El pitjor, però, és que per a ella és "un gueso". Cames ajudeu-me. Veient el 'carrerón' d'Elena, que digués que la RAE és "la Real Academia Española de la Radio" sembla fins i tot adorable. Es nota.
Si vols veure la prova sencera, clica a la imatge (2h20'30''):
La coronació cultural d'Elena ha provocat la conya generalitzada, és clar, però encara és pitjor veure la reacció d'Adara defensant la mare: "agradecería respeto. Es disléxica". Potser sí, i daltònica, i té els peus plans, pigues i es menja les ungles. El que no té és afició pel diccionari.
En fi Adara, tu a la teva.