L'Espanya monàrquica i constitucional està de festa, la princesa Elionor ha jurat bandera. Ha costat, estava nerviosa, tremolosa, inquieta. Però no era tan difícil, només calia ser obedient, parar atenció mentre desfilava i mantenir-se dreta com un pal. Bé, i recordar consignes, crits i himnes a dojo. La cerimònia ha sortit bé, en tot cas, ha aprovat la primera gran posada en escena de la seva etapa castrense. Ja és un d'ells, amb tots els honors. Fins i tot té la benedicció del gran ídol de l'Exèrcit espanyol. I no és Felip VI, no. Tampoc Joan Carles I. L'autèntica estrella porta morta des de 1975, i és el causant d'una revolta antidemocràtica, d'una Guerra Civil, d'una dictadura i d'una repressió a l'alçada només dels escollits a l'Olimp de la infàmia: Francisco Franco.
Que el franquisme està instal·ladíssim a la vida militar és com dir que l'aigua mulla o que el sol surt cada matí. I que forma part del corasonsito de Zarzuela, també. La monarquia va tornar a Espanya de la mà del dictador, que va dissenyar la reinstauració precisament per perpetuar el legat feixista. Joan Carles va ser l'escollit i Felip, el seu successor, també va ser ungit pel general. Elionor és l'última peça d'aquesta cadena repulsiva, i que ha acatat de manera pública durant l'acte a l'Acadèmia General de l'Exèrcit de Saragossa. Dos detalls són reveladors. El primer i principal, durant l'homenatge als caiguts, celebrat després de les dues passades que els reclutes han completat al pati d'armes.
Mentre dos afectadíssims cadets oferien una corona funerària al monòlit instal·lat a l'Acadèmia, un tapís de color vermell i lletres daurades cridava l'atenció de l'espectador. Tenia una inscripció dedicada al General Franco, nomenat director de l'Acadèmia l'any 1927, quan es va tornar a posar en funcionament. El va triar Primo de Rivera, que el tenia en molt bona estima, premiant-lo pel seu paper a la guerra a l'Àfrica. Anys després, aquest petit dictador arribaria molt lluny, provocant la fractura més bèstia de l'Estat espanyol, amb sang, mort i odi. El 1940, acabada la guerra, deixaria el seu càrrec, però convertit en una deïtat. Una a la que els nous soldats presenten els seus respectes. Elionor de Borbó Ortiz, també. Franco continua viu.
L'altre gest de tuf caspós i franquista ha arribat durant la cantada de l'himne de l'Acadèmia. Va ser compost l'any 1974, a les acaballes de l'existència del dictador, però no s'ha actualitzat en democràcia. Pa' qué. Felip VI, des de la tribuna presidencial i ben dret, i la seva filla princesa amb la mirada perduda, s'esgargamellaven amb la composició, que en la seva primera estrofa ja diu molt de quin tipus d'Espanya hem vist aquest matí de 2023: "Honor y Gloria de la Raza, tus cadetes España serán y a la grandeza de tu historia, laureles nuevos sumarán". La raça (espanyola) com a concepte. Quin fàstic.