Aquest mes de març es compleixen deu anys d'una de les tragèdies aèries més colpidores que es recorden. El 24 de març farà exactament deu anys de l'accident aeri de Germanwings. El vol 9525 de la companyia alemanya, que feia el trajecte Barcelona-Düsseldorf, es va estavellar als Alps francesos després d'una maniobra deliberada del copilot de la nau, Andreas Lubitz. A bord hi viatjaven 150 persones, de les quals una trentena eren catalans. No hi va haver supervivents. Una de les víctimes era la dona de Lluís Juncà, Ariadna Falguera.
Una tragèdia que va commocionar tothom. Juncà, d'Olot, llavors cap de gabinet d'Oriol Junqueras a Esquerra Republicana, tenia 33 anys, igual que la seva dona, que era dalt de l'avió. La parella feia deu mesos escassament que havien estat pares d'una nena, l'Aitana. Deu anys després, Juncà ja té 43 anys, l'Aitana en té 10, i tots dos han refet la seva vida. Ha estat dur, ha estat un camí difícil, però hi ha ajudat l'arribada a la seva vida d'una nova persona, una dona, companya de partit de Juncà, que s'ha convertit en la seva nova parella sentimental i en una mare per l'Aitana. Una dona, que a més, fa poc ha estat mare de la seva primera filla en comú. Parlem de l'Elisenda Alamany, l'actual número 2 d'Esquerra Republicana. Ara han obert les portes de casa seva, a l'Eixample de Barcelona, al Via lliure de Xavi Bundó a RAC1 per explicar per primer cop la seva increïble història d'amor, sorgida de la tragèdia.
Una conversa carregada d'emoció, on Juncà assegura que "No recordo el dia exacte de l'accident. Sé que va ser a finals de març, i ja està. Perquè en el fons quan una persona que has estimat tant ja no hi és, hi penses cada dia de la teva vida". Aquell 24 de març, Juncà estava reunit a la seu d'Esquerra Republicana. "Vaig rebre una trucada de la meva mare, però no la vaig agafar perquè pensava que era una cosa rutinària". El segon cop, sí que va despenjar. "Em va dir que semblava que hi havia hagut un accident i que podia ser l'avió de l’Ari". Amb un company, va anar directament a l’aeroport, on es va confirmar la notícia que "tothom havia mort". Malgrat el dolor infinit, es va bolcar en la seva filla: "Tenir-la a ella em donava una raó molt clara per seguir. Era una font d'energia i optimisme incomparable". Al principi, només volia "dormir i estar amb l'Aitana". Fins que va conèixer l'Elisenda i es van enamorar. Es van conèixer a ERC, a la feina, "Ell portava la campanya del 2019 d’Esquerra a Barcelona, i vam coincidir un dia". La seva relació no va començar fins un any i mig després, quan en Lluís la convida a dinar. "El primer cop em va dir que era per parlar d'Esquerra, el segon ja era sospitós, i el tercer ja va ser un sopar... vaig pensar: potser li agrado", confessa amb un somriure i emocionada, amb els ulls amb llàgrimes, com ell.
I Alamany va encaixar en la vida de la seva filla: "És molt diferent estar amb algú que s'ha separat o divorciat que amb algú que és vidu, perquè la persona que ja no hi és, que ha mort, és imbatible. Crec que ho hem fet bé, i aquesta és la clau d’una relació així: permetre que la persona que ja no hi és faci companyia sense fer nosa".
🎙️ El 24 de març farà 10 anys de l'accident aeri de Germanwings. Una de les víctimes era la dona de Lluís Juncà.
— Via lliure RAC1 (@vialliure) March 9, 2025
▶️ Una dècada després, ha refet la seva vida amb Elisenda Alamany. Al @vialliure hem descobert la seva increïble història d’amor, sorgida de la tragèdia. pic.twitter.com/0gkf2OSlZw
Ja junts, Juncà i Alamany han estat pares novament. Fa dos anys van donar la benvinguda a l'Olívia. "Amb el seu naixement, tot es va acabar de consolidar. Ja no era 'el Lluís i l’Aitana' per una banda i 'l’Elisenda' per una altra, sinó que vam passar a ser una família". Un Juncà que confessa emocionat que la seva primera dona, l'Ariadna, hi és molt present. "L'Ari apareix sovint a la seva vida, de manera espontània en converses, com quan diem a l'Aitana que era rossa com ella. Parlar de l'Ari de forma natural, en comptes d'esquivar-ho per por a fer aflorar el dolor. Li direm a l'Olívia que l’Aitana tenia una mare que va morir i que es deia Ariadna. Res més, amb naturalitat. Crec que l'Ari està feliç que haguem refet la vida"". I Juncà acaba dient que "Hi ha moments en què retrocedeixes i d'altres en què avances més ràpidament, però en general, com més temps passa, millor et sents. I al final tots els qui han vist la mort de prop solen dir el mateix: tant de bo hagués passat més temps amb els que estimo, hagués fet més el que realment volia, hagués triat més el meu camí. A vegades oblidem que la mort pot ser una bona aliada de la vida, perquè tenir-la present ens ajuda a viure millor".
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!