Fa tres setmanes TV3 va estrenar un nou podcast conduït pels còmics Charlie Pee i Carles Sànchez. Jugada mestra, un espai on els dos presentadors, amb la connivència i el bon feeling amb col·laboradors i convidats, parlen amb humor i saníssima irreverència sobre diferents aspectes quotidians. Només començar, per exemple, es van inventar una secció originalment escatològica, amb Berto Romero de conillet d'índies: esbrinar si uns sons que li anaven posant corresponien a unes crispetes fent-se o a unes deposicions de gent anant al lavabo.
'Jugada mestra' (TV3)
Pel tercer capítol, les convidades han estat dues persones que Pee coneix molt bé, les seves companyes al programa de Catalunya Ràdio, L'apocalipsi, les dues Elisendes, la Carod i la Pineda. Totes dues van seure al sofà i es van sotmetre a la conya dels presentadors. Però la pèl-roja va regalar un moment impagable recordant l'11 de setembre més inoblidable de la seva vida... I tot i tenir una ressaca com un piano l'11-S en qüestió, encara recorda què li va passar.
"Quina és l'anècdota més humiliant de les exparelles, que recordes?", comença preguntant Sànchez. I Pineda revela, parlant de Carod, que va sortir un temps amb un home "que tot el dia menjava all. Tu no has anat amb aquell senyor al Canet Rock, eh? Jo sí hi he anat". Recull el guant la pròpia afectada: "Amb aquell senyor de l'all ho vaig deixar tres vegades. El fill de puta no feia l''acuse de recibo', reapareixia al dia següent, no ho pillava". Potser Carod hagués fet bé de no deixar-ho estar amb l'home que sempre menja alls, que sembla un títol d'una cançó d''Els amics de les arts'. Així s'hagués estalviat haver de patir una Ressaca indepe, que sembla un títol d''Els Pets'. Perquè hi ha qui diu que l'all va bé contra els excessos etílics.
Diada 2018 (foto: Carles Palacio)
I és que tot seguit passen a recordar què li va passar durant una Diada. "La vigília, el 10 a la nit, vas anar amb un senyor a tenir relacions sexuals", apunta Pineda. Carod nega la major. El que no nega és que "em vaig tajar molt fort i com que sóc una miqueta hipocondríaca, a les set del matí vaig trucar a la Pineda i li vaig dir: ¡Crec que m'estic morint. Pots venir a casa?'". La seva amiga va anar. Li va portar torradetes de pa i enciam. Després d'ingerir-ho, Carod va vomitar. Tot i el quadre, es va prometre a ella mateixa, mà al cor: "Jo sóc més catalana que ningú i em porteu a la manifestació de l'11 de setembre".
Elisenda Pineda i Elisenda Carod a 'Jugada mestra' (TV3)
Les dues surten de casa. Baixen per l'ascensor, i de sobte, tuf ranci barrejat amb una desagradable fortor. Ella s'olora: "Quina peste, quina mala olor...". D'on provenia la pudor?: "Miro dins del bolso i a la nit anterior... havia vomitat dins del bolso". Carod va pujar a casa a canviar-lo, no fos cas que la Diagonal, la Gran Via o on fos aquell 11 de setembre, quedés buida al seu pas. La presentadora va arribar a la manifestació. Sense vòmits al damunt. Però amb un estat catatònic: "Només aconseguia articular una paraula: 'Ombra! Ombra!'". Pineda afegeix: "Poseu-me a l'ombra! Poseu-me a l'ombra!", es veu que balbucejava. Tal i com van recordar al programa, igualeta que la pel·li que els que ja tenen una edat, recordaran, Este muerto está muy vivo. Ens imaginem Elisenda Carod tal que así:
En el cas de Carod, i com diria Peret, no estaba muerta, que estaba de resaca.