S'ha guanyat per mèrits propis ser una de les comunicadores més estimades i reconeixibles del panorama català. No només pel seu talent davant de càmeres o d'un micròfon, no només per la seva enorme professionalitat i gràcia natural, sinó també per la seva bonhomia i empatia amb els espectadors i els oients. La cabellera pèl-roja més reconeixible dels mitjans, els que la coneixen i els seus companys de feina diuen d'ella que és una d'aquelles persones amb les que paga la pena treballar. Parlem, evidentment, de l'Elisenda Carod. Optimista, vital, alegre, no cal ser un geni per dir que probablement, estigui passant pel seu millor moment professional. I és que fer doblet a la tele i la ràdio públiques catalanes no ho pot dir tothom. Cada tarda dirigeix i presenta La tarda de Catalunya Ràdio, i després, als vespres dels dijous, la seva col·laboració amb l'Està passant del Toni Soler.
Afortunadament, no li falta la feina a l'Elisenda. De fet, fa poc En Blau va explicar en exclusiva que rebutjava presentar el Zona franca que ara presentarà la Danae Boronat en substitució del Joel Díaz. El seu nom sonava a la productora del programa, però ella ho tenia clar: "Doncs traieu-me de la llista. Ni em plantejo la possibilitat. El meu projecte és fer la tarda de la ràdio, m'hi sento molt còmoda i estic donant-hi el 100%". L'Elisenda té bona part del dia ocupat en preparar els programes. I no es queixa. Ans al contrari. "M’agrada molt la meva feina. Soc una workaholic perquè he treballat en tantes feines que he detestat moltíssim i que suposaven un exercici de constància voluntària, que ara quan surto del directe i ja estic pensant en el programa del dia següent miro l’escaleta i penso: quantes coses aprendré. Soc molt afortunada!".
Són paraules que li ha confessat a una col·lega de professió, la Cris Puig, en una entrevista per The New Barcelona Post. I parla amb raó de ser. Especialment quan esmenta aquestes feines que he detestat moltíssim i que li ha tocat fer en algun moment de la seva vida laboral, anys abans de parlar cada tarda durant quatre hores per tot Catalunya. Li pregunta Puig "Quines feines has fet que no imaginaríem?", i ella respon "He netejat lavabos... Vaig viure un temps a Anglaterra, al nord-est de Gal·les i vivia en una caravana. Treballava en un restaurant i també netejava els lavabos". Una experiència que la va dur a pensar que "tot i que al començament dius: hòstia, quin fàstic!, quan portes 12 hores dreta al final el que vols és netejar vàters perquè pots seure una estona a la tassa. Aquesta és la feina menys agraïda que he tingut, sí".
No és l'única relació entre l'Elisenda i uns lavabos. Fa un temps va confessar una anècdota sensacional, en dir que en una feina antiga, "Jo tenia una mena d'affaire amb un company de feina. Fa molts i molts anys, no rasqueu a l'hemeroteca. En una nit de fogositat vam fer una trobada en un d'aquells lavabos. En el de noies, concretament. Una miqueta de petting i aquestes coses".
Tenia 23 anys quan va treballar en un "ressort com el de Dirty Dancing però de caravanes. Va ser una experiència dura però com que saps que són finites, són molt enriquidores. El problema és la gent que es veu avesada a viure sempre en aquestes condicions", diu l'Elisenda. Després d'allò, com que va aprendre molt anglès, la van ascendir "i em van fer encarregada d’un pub". Però al currículum de Carod hi figura alguna altra experiència laboral que no ens imaginàvem: "també he treballat a la discogràfica Blanco i Negro venent Max Mix i he repartit fulletons a les entrades dels teatres". La presentadora i locutora, en una conversa deliciosa amb Cris Puig, sorprèn també revelant què fa quan no està treballant, a qué dedica el tiempo libre, que diria José Luis Perales... A fotre hòsties: "M’he apuntat a fer Fitboxing 3 o 4 dies a la setmana. Dono cops de puny a un sac. No em posis mai al davant una persona perquè seria incapaç de pegar ningú. Durant 40 minuts estic lluitant per la meva supervivència i això fa que no pensi en cap altra cosa. També passejo el gos".
Meravellosa la Lola. I meravellosa l'Elisenda.