El periodista Eloi Vila regala cada setmana unes sessions impagables de conversa pausada, profunda, a estones íntima, a estones divertida i sempre sincera. Ho fa dins les quatre parets d'Al cotxe! i són molts els entrevistats que destaquen que mentre van motoritzats per Barcelona s'obren com mai ho havien fet abans. No és cosa del vehicle. És cosa del conductor i presentador. Vila es mostra educat, comprensiu, disposat a callar quan ha d'escoltar i a fer les preguntes amb respecte.
TV3
Mèrit seu? Per descomptat. Però també, segur, de l'educació rebuda. I qui el va educar no va ser qualsevol persona, sinó un referent en l'ensenyament i l'escola a Catalunya. La seva mare Magda Escarré, va muntar una escola "en la grisa Barcelona dels anys 60. Concretament l'any 1964, en ple franquisme", tal i com escriu el mateix periodista a El9nou. Era dalt del barri de Gràcia, a tocar del parc Güell. Es deia Escola Heidi, personatge de moda de la cultura popular de l'època, i el centre va ser un referent per ser una escola inclusiva, laica i en català.
La mare d'Eloi Vila ha mort en aquest començament del 2019. El mateix fill ha escrit un colpidor comiat escrit a les pàgines del diari. Un record emocionant, optimista tot i el dolor i profundament agraït pel que va fer en vida per ell, a nivell personal, i pel que va fer per moltíssims nens catalans durant una època en que no era fàcil ensenyar en la teva pròpia llengua. "Doncs això, que a casa hem començat bé l'any. S'ha mort la mare. Sí, la mare. Què gran que és la mare, la meva, la teva, la vostra. La mare".
Viquipèdia
"Buit, abisme, confort per un adéu bonic, per una última llàgrima preciosa, per poder-li haver dit 'T'estimem' abans de marxar, per l'amor que li han transmès els seus exalumnes, amics i veïns, per ser conscient que la meva mare era l'hòstia, i per sentir profundament el llegat pedagògic que ha deixat al país", és el sentit pensament d'un Vila que recorda com d'important i de valenta va ser la difunta mestra per aquest país. "I això que va deixar de fer de mestra als 50 anys per un fetge malalt. Un transplantament li va donar 26 anys més de vida, però no va poder fer mai més de mestra".
Claraboia La Cooperativa del vídeo
La mare d'Eloi Vila va lluitar com poques en la Barcelona dels anys 60, "ensenyant català, quan el català estava perseguit i prohibit. Molts alumnes eren fills de pares immigrants. Fills de famílies que a casa parlaven en castellà, però que volien que els seus fills i filles aprenguessin la llengua del país que els havia acollit". Llàstima que molts hiperventilats d'avui en dia no anessin de petits a l'Escola Heidi amb Magda Escarré de mestra. Haurien après molt. Al periodista li bull la sang quan "sento polítics que diuen que en aquest país tenim un problema lingüístic. M'emprenya molt". Amb una darrera i emocionant promesa a la mare: "Abans que morís li vaig poder dir que no patís gens, que tota aquesta gent que amb tota la mala bava del món abonen un problema que és inexistent, no passarà. Que els engegarem a pastar fang". Descansi en pau.