Aquesta mitjanit, quan toquin les dotze en punt, s'acabaran dos malsons. Un, l'etern mercat de fitxatges de futbol, on els culers han hagut de conformar-se mirant i salivant pels fitxatges desorbitants dels altres clubs que sí que tenen pasta, mentre aquí ens hem hagut de desprendre de Leo Messi. L'altra, una tortura en forma d'aturada a les autopistes, gratar-se la butxaca i passar la targeta de crèdit, o posar les monedes al cistell, per tenir dret a circular amunt i avall.
Perquè aquesta mitjanit acaba el malson dels peatges a Catalunya. Adeu, ciao, au revoir. La màquina de treure diners més odiada pels ciutadans catalans posa el pany i forrellat, ja veurem fins quan, esperem que fins sempre.
Albert Om lamentava que els catalans no ho estem celebrant prou, que ara estem més preocupats, per fer honor al tarannà patidor català, de com i qui els pagarà. Però qui segur segur segur que aquesta nit fa festa grossa a casa seva, que tremolin els veïns, és el gran Eloi Vila.
Si hi ha algú en aquest país a qui relacionem amb un cotxe, aquest és ell. El de Sant Esteve de Palautordera porta molt de temps al volant del seu Al cotxe!, regalant als espectadors de TV3 converses delicioses amb diferents actors, presentadors, esportistes o gent interessant de tota mena, que mentre seu al seient del copilot, s'obre en vena i parla de la seva vida, dels seus somnis, de les seves preocupacions, de les seves professions i dels seus records d'infantesa.
Quan Vila porta els famosos a les seves destinacions, ho fa en horari de feina i, evidentment, treballant. Per tant, qui li paga la benzina i les despeses, només faltaria, és la televisió per a la qual treballa. Però el periodista i presentador, en el seu dia a dia, també ha hagut de rascar-se la butxaca de mala manera a bord del seu cotxe o dels que hagi tingut.
Aquest matí, al Planta baixa, han abordat la fi dels peatges amb diferents col·laboradors. Un d'ells, Eloi Vila, que li ha reconegut a Ricard Ustrell que als seus 48 anys, en porta 30 conduint, des que va ser major d'edat i es va treure el carnet. "És un dia feliç per l'Eloi perquè deixarà de pagar peatges", li recorda Ustrell. Però hauria estat més precís si li hagués dit: "És un dia feliç per l'Eloi perquè deixarà de pagar una morterada en peatges".
Perquè Vila, efectivament, deu ser de les persones que més pasta s'ha deixat en aquests engendres de color taronja amb barreres que hi ha escampats per l'asfalt català. "Jo he pagat molts peatges en la meva vida. Avui, quan torni a casa, pagaré l'últim peatge dels últims trenta anys. Alerta".
Primer, anant del seu poble fins a la universitat, en època d'estudiant. I després, anant cap a la feina. "Ara comprovareu com amb els anys, a banda d'anar perdent calers, he anat perdent pèl", deia sorneguer en veure la imatge que li han posat els companys de grafisme.
Vila ha calculat el que ell ha finançat a les concessionàries en tots aquests anys d'abaixar la finestreta i pagar religiosament el que li tocava. Primera dada esfereïdora: uns 5 euros diaris, de mitjana, "que vol dir una factura molt real que m'arriba cada mes de 96 euros... És a dir, cada any, he acabat pagant 1.056 euros...".
Si agafem la calculadora i fem números, les xifres que dona Vila es transformen en una aberració, una barbaritat, una veritable "bestiesa", com ho defineix el propi contribuent de la manera més concreta possible... "31.680 euros... és com si m'hagués pogut comprar un cotxe de gamma mitjana-alta".
Vila vol deixar clara una cosa: "Quan explico això, tingueu en compte que no són desplaçaments per comoditat. Aquí he calculat els desplaçaments de cada dia". Anar de Sant Esteve de Palautordera a TV3 li suposa dues hores i mitja en transport públic, per tant, com ell mateix diu, si vol conciliar "la meva vida laboral amb la meva vida familiar no tinc un altre remei que anar en cotxe, que hi estic una hora de mitjana".
Així que facin números. Ja ni li afegeixin la benzina. Però tinguin en compte que a l'animalada en forma d'euros que s'ha gastat Vila en els peatges, cal afegir-hi els que ha pagat en la seva vida privada, en el seu temps lliure, voltant pel país amb la família o els amics per anar a diferents llocs de la geografia catalana, per exemple, de vacances o durant el cap de setmana.
L'entenem perfectament... de fet, no ens estranyaria gens que aquesta nit, quan passin de les dotze, se la passi travessant els peatges, posant marxa enrere i tornant-los a travessar una i una altra vegada fins que surti el sol, només per l'emoció de no pagar-los, finalment, després de 30 anys.