Joaquín Domínguez és un paio de 32 anys que ha vist com se li apareixia la Verge. Viciat com una mala cosa als videojocs, va aconseguir fer de la seva afició una forma lucrativa de guanyar-se la vida força, a canvi d'un esforç intel·lectual més aviat pobre. Pobre tirant a captaire, de fet. Tot gràcies al món dels youtubers, streamers i similars. Pertany a l'elit d'aquest col·lectiu en l'àmbit espanyol, enhorabona. Un sugus per al cavaller. El que diferencia a 'El Xokas' d'altres col·legues com Ibai Llanos és que passa massa temps tancat a l'habitació. I la manca d'oxigen fresc passa factura. Massa CO₂. Que algú li obri les finestres, si us plau.

Aquest gest tan senzill és quelcom que ningú fa a casa seva, tampoc els seus familiars. Sí, viu amb la mare. I el pare. I la iaia. Els tracta així: “Mis putos padres, que son retrasados, siempre me hacen lo puto mismo y es que me suda la polla. Todos los putos días les tengo que decir lo puto mismo: por favor, cuando le paséis el teléfono a mi puta abuela, separaos si vais a tener una puta conversación. Dadle el puto teléfono e iros a tomar por culo porque mi vida es muy ocupada”. Un àngel. Normal, d'altra banda, que passin d'ell com de menjar pedres. Aquest és un dels hits de la incontinència verbal del personatge, també famós per comentaris masclistes, indocumentats i lamentables.

El Xokas ha agafat embranzida aquesta setmana amb la catalanofòbia. Ell, gallec de naixement, no té gaire respecte per les llengües cooficials del seu país. És monolingüe i, pel que demostra, "mono” en unes quantes coses més. Sembla que ha fitxat per la Kings League de Gerard Piqué, amb una funció que desconeixem i ens interessa un rave. El que sí que és preocupant, però, és el que en destil·la el seu discurs. Odi. Menyspreu. Complexos i limitacions. Potser faria bé en Gerard i companyia de repensar-se la seva incorporació, després del que va afirmar sobre el discurs de Gerard Romero a la recollida del Premi Ondas. Una intervenció en català i que Domínguez, des de la penombra del seu habitacle de post-adolescent, va qualificar així: “A ver joder pero habla en castellano joder que no te entendemos, cabrón. Cómo me jode que en un evento todo el mundo habla en castellano, yo te quiero entender, no sé catalán ¿por qué no lo dices en castellano? Que no me entero de lo que estás diciendo, coño. Que a mí me encanta que habléis en catalán pero hablad catalán con catalanes. Que no me entero de lo que estás diciendo, cabrón. Y quiero prestarte atención y entender lo que estás diciendo. O sea tío, me estás jodiendo, cabrón”. Ha vist massa pel·lícules de narcos, no pot passar dos segons sense dir cabrón o puto. Il·luminat.

Doncs bé, el Joaquín va muntar un bon merder i, evidentment, no recula. Què va. Dobla l'aposta amb la següent contrarèplica: ara els catalanoparlants que s'han sentit ofesos són malalts, segons el doctor Liendre. Escup, vomita, excreta: “Catalunya es la mayoría muy friendly con el castellano, y no son ni independentistas, ni separatistas, ni desequilibrados mentales que consideran todo catalanofobia”. El paio s'està guanyant que el posin a parir, cosa que li provoca un dilema. Li agrada, però també li fa nosa. Així és ell. El Xokas. Prohom del segle XXI. Que vingui el meteorit.

el xokas
El Xokas / Instagram

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!