Un dels peatges de Casa en flames i de ser la pel·lícula més taquillera de la història en llengua catalana és que patirà algun tipus de gest catalanòfob absurd, acomplexat i contrari als artistes. I ha tornat a passar. La pel·lícula de Dani de la Orden és rodona perquè retrata de manera impecable i implacable una societat, la catalana, i un estrat social, la burgesia, els pijos de pis gran a la zona alta del carrer Muntaner i casa amb piscina a primera línia de mar a Cadaqués. Brillant. Un dels trets que clava la pel·li és com salten del català al castellà en aquesta classe social. Emma Vilarasau s'enamora d'un notari castellanoparlant, Alberto San Juan i els permet alternar els dos idiomes. Però ara la pel·li s'estrenarà a Netflix i el peatge de les plataformes és que una pel·lícula bilingüe els fa basarda si és en català i han decidit doblar-la tota al castellà. I el més penós, obligar els actors a doblar-se a ells mateixos. Una imposició catalanòfoba. ¿A qui li molesta el català subtitulat de la pel·li? A quatre analfabets. La pel·li, doblada, no només perd qualitat artística sinó que s'entén molt pitjor. I Emma Vilarasau ha dit prou. Ho ha fet al programa Culturas 2 de la grandiosa Tània Sarrias a La 2. Vídeo:
Emma Vilarasau: "Fue problemático, los actores no lo queríamos hacer, no somos dobladores, no sabemos doblar, es difícil. Si te doblan más del 80% de tu trabajo se va. En esta película el lenguaje forma parte de la trama. En Catalunya se vive así, en bilingüe. Doblado se pierden muchísimos matices y se pierde una vida que tiene esa peli que es la vida que tenemos aquí. No queríamos doblarla pero Netflix la quería doblada. Quien quiera que la vea en versión original, yo pido que la vean así. No hay nada que hacer. Viene esa gente, los productores quisieron lucharlo pero no pudo ser".
El gegant Nertflix permetrà que s'emeti en bilingüe la versió original i imposa la versió doblada al castellà per Emma Vilarasau, impostada, rara, no quadrant el que diu a l'estudi de doblatge i els moviments de la boca i els llavis. Fatal. Tot per una catalanofòbia als despatxos: "¿Media película en catalán subtitulado? Uy , no se entendrà en Cáceres. A doblar". Aquesta gent acoloriria Charles Chaplin per fer-lo més digerible. I quan s'hi parla català, pitjor. Ara vindrà la segona part: comprovar si premiaran Emma Vilarasau amb un Goya. Costarà. Aquest és el gest que tothom espera veure fer a Emma Vilarasau quan vegi catalanofòbia:
El director i el guionista Eduard Sola van anunciar que ja treballen en una segona part de la pel·lícula, que portarà per títol Casa en cendres i que de moment s’està escrivint, amb només algunes idees sobre la taula. Emma Vilarasau ja ha admès que li agradaria saber què li passa a la Montse —personatge que interpreta— després d’aquesta desfeta de família, així com a tota la resta de membres, i també ha confessat que li agradaria tornar a repetir en el paper. Com quan Benet i Jornet va confessar que Vilarasau havia de tornar a la segona part de Nissaga de poder després de cremar a un vaixell per dir tota la veritat a Eduard Farelo: que era la seva mare. Grans segones parts.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!