Si hi ha dos VIPS televisius que no s'assemblen gaire són Alfons Arús i Frank Cuesta. El primer és foteta, irònic, anti-polèmiques i allunyat de controvèrsies polítiques. Frank en canvi és xulesc, busca-bregues, entra a tot drap contra qui sigui i no té aturador. Recordem el dia que va insultar Carles Puigdemont. Que és una “vileda con patas” o que té “una puta fregona en la cabeza” són les paraules que Cuesta dedicava a Puigdemont acabant amb un "Que viva España". A Arús se li eriçarien els pèls del cap si en tingués. Per això a Aruser@s de La Sexta no tenen problemes a riure amb fragments de programes d'animals que grava cuesta, Frank de la Jungla. I per una conya Cuesta ha saltat contra Arús i ha enviat un comunicat.
Escriu Frank de la Jungla: "Ya cansa un poco la ridiculización constante. No tengo el gusto de conocerles pero me ha llegado un clip de su programa donde se mofan de mí diciendo que estoy a la altura de Aramís Fuster. Es una total falta de respeto a mis 25 años dedicados a salvaguardar la vida de animales e inculcar amor por la naturaleza a muchos jóvenes.(...) si para ustedes mi carrera se reduce a ridiculizarme solo decirles que yo no ridiculizo a nadie. No tiren en 30 segundos mis 25 años de trabajo". Arús ha contestat a través de twitter:
Frank Cuesta diu que defensa els animals però alhora defensa els toreros. Entre Arús i Frank, cap dubte.
Frank Cuesta sorprèn en defensar els toreros: "No són sanguinaris"
Frank Cuesta emet el seu espai Wild Frank a la cadena Dmax en el qual apropa les espècies més estranyes i perilloses als teleespectadors. En una ocasió va dedicar quatre entregues que analitzaran la figura del toro i de la influència del món de la tauromàquia. Frank feia promoció i els principals titulars eren absurds en algú que va d'animalista
Frank i els toros, DMAX
Ell es considera antitaurí i que així ho ha evidenciat mentre gravava el programa. Però això no impedeix que després de fer el reportatge tingui una imatge millor dels aficionats: "No és un espectacle fatxa, és una cosa arrelada per la família i que vius quan ets petit. He après que no són gent dolenta, no són sanguinaris, veuen el toro com un objecte, no com un animal normal. El cuiden molt. No aplaudeixen la mort del toro, sinó l'espectacle que han vist des de petits. Que no m'agradi a mi i que em sembli una barbaritat no vol dir que ells siguin uns bàrbars".
Tampoc és coherent quan diu que no li ve gens de gust fer televisió: "No, però dóna diners i és un altaveu molt gran per enviar un missatge a molta gent. A mi m'agradaria que em paguessin per caminar, per beure'm una Coca-Cola o per fer-me una foto". Com és que ho segueix fent després de tants anys, llavors? "No ho faig per necessitat. Discovery no es veu tant a Espanya, però estem en més de 100 territoris i arribes a molta més gent. A més a més et paguen, i et paguen bé. Això et permet tenir una fundació a un altre país. Fer televisió no m'agrada, em sembla un coñazo. Però m'ho passo bé gravant perquè faig el que em dona la gana. La televisió és un mitjà per arribar a la gent i per guanyar una mica de diners, però la meva intenció no és ser més famós. Hi ha molta gent que viu de ser popular i si volgués això, vindria a viure a Espanya. Però la meva vida és rescatar animals a Tailàndia, viure amb ells i deixar-los en llibertat". Arús i Frank, oli i aigua.