D'un temps ençà, anar pels carrers de la ciutat s'ha convertit en un esport de risc. Ja pots mirar a esquerra, a dreta, amunt, avall, davant o darrere, que probablement més d'un dels que esteu llegint aquestes línies alguna vegada haureu estat a punt de sortir pels aires quan sortiu del portal de casa, quan aneu a travessar un semàfor o quan us atureu enmig d'un carrer per mirar el mòbil. I no només passa a Barcelona.
Les ciutats s'han omplert des de fa un temps de bicicletes, patinets elèctrics i d'altres aparells que sí, que estan molt bé, que paguen molt la pena, però que depenent de qui els porti, són potencials armes de destrucció massiva. I ara qui ho ha viscut en la seva pròpia pell és el periodista, historiador i escriptor Enric Calpena.
Enric Calpena / Twitter
L'emblemàtic expresentador dels TN de TV3, quan es posava davant les càmeres per transmetre als espectadors catalans què passava allà pels anys 80, ni s'imaginava, com ningú, que més de trenta anys després anar per segons quins carrers seria un esport de risc pels ciutadans.
La comunió entre peatons i ciclistes o gent que va amb patinet es fa difícil, però mira, més o menys anem convivint mirant de respectar les llibertats de l'altre i que no ens trepitgin les nostres. Llibertats d'espai, s'entén. Però Calpena denuncia en veu alta un fet que malauradament passa més sovint del que voldríem: la velocitat passada de voltes que duen alguns usuaris de bicicletes i patinets, com si estiguessin a l'sprint final d'una etapa del Tour de França.
Calpena ha viscut en primera persona el que podria haver esdevingut una veritable desgràcia a lamentar. Ha passat en una cruïlla de l'Eixample de Barcelona, quan set ciclistes i un patinet se l'han saltat en vermell "a tota velocitat. Devien ser tots sords (i sordes) perquè no han semblat sentir què els hi hem dit els vianants". Ens imaginem el contingut de les paraules que els hi han dedicat... El més greu, però, és que entre aquest grup de vianants hi havia una "senyora amb caminador que ha estat a punt de ser esclafada". Lamentable. Lamentable tot. La velocitat a la qual anaven, l'accident que gairebé provoquen i que hagin tingut els nassos de passar de tot i ni aturar-se a demanar disculpes i comprovar que no hagués passat res.
Després diran que els ciclistes són un col·lectiu estigmatitzat. Però com bé diu Calpena, cal que tothom, també ells, facin alguna cosa i posin el crit al cel. No pot ser que només es queixin els vianants. Els ciclistes que sí respecten els altres ciutadans i que tenen cura, haurien de ser els primers en deixar-li les coses clares als quatre incívics que van per lliure. Ah, i per si hi ha algun hiperventiladet que comença a remoure's indignat pel que diu Calpena, ell mateix fa un aclariment sarcàstic sobre donar-se per al·ludits:
Lamentablement, tot fa pensar que no només és inútil fer aquest aclariment, sinó la denúncia en sí mateixa. Poca fe tenim en que els ciclistes esbojarrats que fan com els que gairebé s'enduen per davant la senyora amb caminador tinguin cap mena d'intenció d'anar més calmats i vigilant de no patir cap accident. Esperem equivocar-nos i que li facin cas a Calpena.