Mentre dissabte Ada Colau tornava a ser escollida alcaldessa de Barcelona, la plaça Sant Jaume s’omplia de manifestants independentistes que protestaven pel pacte entre els comuns i el candidat de les elits, Manuel Valls. Una forta escridassada, insults creuats i consignes com “traïdora” i “Colau és un frau” van aigualir la festa del nou govern municipal i van indignar els simpatitzants de Barcelona en Comú que hi havia a la plaça. I també a l’Enric Juliana.
Sergi Alcàzar
El periodista de ‘La Vanguardia’ acusa els indepes de Sant Jaume d’ultradretans i aprofita una pintada feta a un carrer del Putxet per assenyalar-los. “Necessitem un Salvini català”, hi posa, en referència al ministre de l'Interior ultra d'Itàlia. El grafit és minúscul i està escrit sobre una porta que sembla que hagi de caure a trossos. Una anècdota sense cap mena de transcendència. Però l’Enric Juliana l’ha utilitzat per obrir un debat d’abast nacional amb una única conclusió: a Catalunya, els indepes són uns extremistes.
ACN
Toni Soler, Antonio Baños i Albano-Dante Fachin, furiosos contra en Juliana. Els segueixen centenars d’independentistes, que es posen les mans al cap pels atacs del periodista contra ells i responen amb ira.
Al costat del grafit de la discòrdia, una altra frase que sembla escrita pel mateix autor: “Prou especulació”. D’aquesta pintada, en canvi, en Juliana no en parla. Potser perquè sembla una demanda massa esquerranosa i trenca el seu relat inversemblant. Si ho expliqués, li seria més difícil fer creure que els indepes són uns ultradretans. Així que és millor amagar-ho.