L'afany de protagonisme d'Enric Millo porta cua. El contingut de la seva entrevista de 5 minuts a RAC1 ja no té interés perquè l'exdelegat de Soraya a Catalunya prefereix que es parli de quant va durar. I li plouen les clatellades, des del director del programa on va aparèixer, Xavi Bundó, a una eminència jurídica com el catedràtic de Dret Penal Joan Josep Queralt. Millo va canviar de partit: de CiU al PP i Rajoy va creure que aquest seria el camí que farien molts catalans. Que conservi la vista: Unió no existeix, CDC no sap si existeix i el PP català va pel camí (4 diputats).
Sergi Alcàzar
Si l'alçada d'un individu es mesura per l'alçada dels qui li contesten, Millo és un gegant. Mai s'hauria pensat que una eminència com Queralt baixaria a dir-li el que en pensa del fet que Millo protesti per només 5 minuts a un programa de màxima audiència.
Ploramiques: Persona que per no res plora. El catedràtic és tan breu com contundent i atribueix a Millo tres característiques més: petit, amnèsic i indecent. Millo intenta recuperar-se del cop com pot. La puça respon el gegant:
Millo definitivament deu tenir un problema de memòria perquè cal ser molt ignorant per clamar per una opinió del Dr. Queralt sobre l'1-O i els que el van liderar. On viu Millo? Què llegeix? Queralt ha escrit centenars d'articles sobre això i des de la seva excel·lència professional. Millo ve d'Arbeca: "seria bo conèixer la teva opinió". Un tuit que fa mal als ulls, per les faltes d'ortografia indignes d'un exdelegat del govern i per la ignorància que destil·la. Queralt se l'ha tret de sobre com qui s'espolsa una molla de pa:
Sergi Alcàzar
Millo no ha gosat badar més boca. Millo, millor que calli.