El món de la música ha estat testimoni de grans històries familiars, però poques de tan polèmiques com la d'Enrique Iglesias i el seu pare, Julio Iglesias. Durant més de deu anys, els artistes han mantingut un distanciament omplert de gelosia i rivalitat, originat en els primers passos d'Enrique en la música. El que va començar com un somni juvenil va acabar convertint-se en una guerra d'egos que va impactar profundament la seva relació familiar.
La carrera d'Enrique va començar en secret, avalat únicament per Elvira Olivares, l'estricta tutora que es cuidava dels fills de Julio Iglesias després de la seva separació d'Isabel Preysler. Amb només 500 dòlars i sense comptar amb el suport de la seva família, Enrique va gravar la seva primera demo amb el tema 'Si tú te vas', desencadenant la fúria del seu pare, que, en assabentar-se'n, va reaccionar amb una explosiva trucada.
Segons el mateix Enrique, aquesta conversa amb Julio Iglesias va ser devastadora: "Vam tenir una baralla per telèfon. Em va dir, 'per què fas això', 'tu estàs boig', 'per què has fet això sense dir-me res', 'jo soc el que sap sobre això', 'no aconseguiràs res sense mi'. Em vaig barallar amb ell, vaig fer les maletes i me'n vaig anar de casa". Aquest desacord va marcar l'inici d'un conflicte entre dues generacions d'artistes que, lluny de resoldre's, s'intensificaria amb els anys.
Rivalitat a l'escenari: la competència entre pare i fill assoleix el seu punt màxim
Enrique Iglesias no només va aconseguir construir una carrera reeixida, sinó que també es va posicionar com la nova icona llatina de la seva generació, una cosa que Julio, sempre competitiu, no va poder ignorar. La tensió va assolir el seu punt màxim quan ambdós van ser nominats al premi de Millor Cantant Llatí. Encara que Julio va guanyar el guardó, va deixar clar que la competència no acabava allà: "Mentre continuï pujant als escenaris, continuaré competint amb ell", va declarar amb orgull. Aquestes paraules reflecteixen una relació marcada per la rivalitat més que pel suport mutu.
Per la seva part, Enrique tampoc no ocultava les seves ambicions: "Sempre he volgut vendre més discos que el meu pare, sempre he volgut ser millor que el meu pare, ser millor artista que el meu pare...", va confessar. Aquest constant estira-i-arronsa va culminar en un distanciament d'una dècada, en la qual les ocasions en què es van veure van ser comptades. Fins i tot els comentaris de Julio José, germà d'Enrique, reflecteixen aquesta tensió: "El meu pare se sent molt orgullós de nosaltres, però és un gran competidor i sempre vol guanyar", va afirmar.
Deu anys de silenci: el preu de la fama i la rivalitat familiar
La competitivitat de Julio Iglesias va ser tal que pare i fill van deu anys parlar-se. Durant aquest temps, Enrique es va enfocar en la seva carrera, superant rècords i col·laborant amb grans estrelles com Whitney Houston. Per la seva part, Julio va continuar demostrant que, encara que admirava el talent del seu fill, no estava disposat a cedir el títol de "número u". La relació, marcada per la gelosia i la lluita pel llegat, va fer un tímid gir en un concert de Julio Iglesias a Marbella, on Enrique va assistir com a espectador, estenent simbòlicament una branca d'olivera al seu pare. Des del públic, el jove Iglesias va semblar acceptar el paper d'aprenent davant del mestre, una cosa que Julio, conegut pel seu caràcter competitiu, va rebre de bon grat.