En aquesta ocasió capgirem la situació i passa de ser entrevistadora a entrevistada. Nascuda a Ourense (Galícia), Chelo García-Cortés Cadavid va començar amb tan sols 16 anys en el programa radiofònic Hall de la joventud a La Voz del Miño (Ourense).
Va aterrar a Barcelona el 1974 per treballar a l'emissora de Radio Miramar. I va debutar a la petita pantalla el 1997 amb el programa de TV3 Les 1000 i una, presentat pel català Jordi González. Des d'aleshores, Chelo ha forjat una trajectòria imparable.
A la periodista i col·laboradora, que diu que la seva gosseta Maggie és "divina de la mort" i confessa que "la Maggie està amb mi i no se n'anirà de casa", l'hem vist en programes com Sabor a ti, DEC i La noria. No obstant això, el programa que l'ha catapultat a la fama ha estat Sálvame, espai pel qual va fitxar el 2011 i on l'hem vist recentment donant la benvinguda al 2018, un any que la periodista espera que "brilli d'una altra manera" perquè el 2017 "no ha estat fàcil".
Foto: M.Roca
Chelo, t'hauria agradat ser a la Puerta del Sol?
No. Per a mi no ha estat cap problema no ser a la Puerta del Sol amb els meus companys perquè crec que han estat els que hi havien de ser. Al contrari, he estat al plató encantada de la vida, m'ho he passat molt bé i sóc molt feliç que les meves companyes Mila Ximénez, Terelu Campos, María Patiño i Lydia Lozano hagin pogut ser allà juntament amb Kiko Hernández.
Dels companys que van donar les campanades, qui creus que ho va fer millor i pitjor?
Tots ho van fer molt bé. No crec que sigui fàcil ser a la Puerta del Sol. De fet, ho he parlat moltes vegades, fins i tot amb l'Anne Igartiburu i el Ramón García. No és fàcil. Els nervis t'aclaparen i crec que els cinc han fet molt bé la seva feina i la seva missió. Els valoro molt positivament perquè ho han fet molt bé.
Molta gent va comparar el vestit de María Patiño amb el de Cristina Pedroche...
Crec que la María Patiño i la Cristina Pedroche no tenen res a veure. La María anava de negre, súper maca i supersexi. D'altra banda, la Cristina anava dins del seu estil, també maca i sexi i no són comparables. No hi ha raó per comparar-les. Cada una anava amb el vestit que havia decidit portar i les dues estaven maques. Crec que María Patiño ho va fer molt bé i, en el cas que jo no hagués estat al plató, hauria menjat el raïm amb els meus companys.
Les campanades de Sálvame van tenir un 10,5% de share, com ho vas encaixar?
El tema de les audiències ho acostumo a encaixar bastant bé. Crec que els meus companys a la Puerta del Sol van fer un treball positiu, molt digne i professional. Van fer la feina que esperàvem que fessin. Si el públic va triar una altra opció, doncs bé, la va triar. Les audiències hi ha un dia que estan amb nosaltres i un altre que no. De tota manera, a la cadena i la productora li preocupen més les dades d'audiència que a nosaltres. M'hauria agradat haver guanyat Antena 3, però és igual. Un altre any.
Quins són els teus propòsits amb Sálvame per a aquest any 2018?
Continuar treballant en el programa, mentre Sálvame vulgui, per descomptat. He aconseguit estar còmoda, m'avinc ja amb tots els companys i el meu propòsit és seguir a Sálvame mentre la productora vulgui que jo estigui, esclar.
Arnau Vila
De tota manera, sempre hi ha algú amb qui no acabes d'encaixar, oi?
Em caracteritzo per no parlar dels meus companys en cap entrevista. Em nego a classificar-los perquè crec que estem fent una feina conjunta i que al final gairebé som una família. Passo més hores aquí que a casa meva. Sí que és veritat que a vegades m'enfado amb la Gema López i altres amb la María Patiño, però elles són les meves amigues de l'ànima. També sóc amiga de la Mila Ximénez, Belén Esteban i Terelu Campos. Amb la Lydia Lozano tinc menys relació personal, però m'hi avinc, o sigui que... I amb el Kiko Hernández ara m'avinc.
Parlant de companys, moltes vegades et diuen que no parles en el programa...
Crec que parlo quan he de parlar i a més, el 2018, m'he proposat de no seguir amb el joc que no parlo, perquè si soc a Sálvame és per alguna cosa.
Actualment vius a Catalunya amb la teva parella, com vius la present situació política?
Visc lliurement a Catalunya des de l'any 1974 i mai no he tingut problemes. He treballat en castellà sempre i no m'han obligat mai a parlar en català. De totes maneres, visc en una zona en la qual no dominen els independentistes i per tant, no he tingut cap problema. Sempre he dit que no vull ser independent, que soc gallega, cuidada a Madrid i que visc a Catalunya. Crec que tot és un conjunt d'autonomies dins de l'Estat espanyol. Estic d'acord que cal canviar les autonomies i que haurem d'arribar a un Estat federal. Això és el que m'agradaria. No soc independentista, però respecto les idees de cada un.
De qui és la culpa de tot això?
Crec que el problema de Catalunya és més dels polítics que dels que vivim a Catalunya. Crec que si en el seu moment el govern central s'hagués assegut a negociar, no hauríem arribat al que hem arribat. La pilota és entre els polítics, que són els que han de resoldre l'escenari actual. S'hauria d'haver parlat i dialogat per fer les coses d'una altra manera i que no hi hagués hagut unes eleccions amb aquesta pantomima.
Com creus que acabarà tot això, Chelo?
Espero que acabi com ha d'acabar, amb diàleg i amb comprensió. Crec que han de sortir nous polítics, partits nous i joves i posar fi a la corrupció. Malgrat que no vaig poder votar, crec que Inés Arrimadas està fent un bona feina. He de dir que no l'hagués votada, però crec que és el futur, juntament amb gent jove del partit socialista.
Llavors, Chelo, no et sorprèn el resultat de les últimes eleccions catalanes...
El primer que han de fer els polítics és canviar les lleis electorals. I allà tenia raó Inés Arrimadas, perquè és absurd que el partit més votat no pugui governar tranquil·lament. Cal canviar aquest sistema de votació.
A quin polític t'agradaria fer un Diario Ché i per què?
M'encantaria fer un Diario Ché a Mariano Rajoy. He coincidit molt amb ell als avions i parlem molt. No soc del Partit Popular i mai l'he votat, per si hi ha algun dubte. No pertanyo a cap partit, però sempre he votat els socialistes. Si hem de ser francs, també m'encantaria fer un Diario Ché a Inés Arrimadas. Crec que té molt futur dins de la política.
Parlant de polítics, què penses de Carles Puigdemont?
Aquest senyor, per a mi, no representa res. Bé, per a mi i per a la gent amb una mica de cap. Aquest senyor se'n va anar, es va escapar. Hi ha companys seus que estan encara a la presó i per a mi no té cap valor. És molt fàcil anar-se'n fora, fer conferències i demanar el vot des de fora. Per a mi, el senyor Puigdemont no té cap valor perquè un senyor que s'escapa, que se'n va a Brussel·les, que es passeja, menja, sopa i dorm com vol, no té cap valor polític. No sé com els seus seguidors han permès això. Crec que ho tenen molt més difícil les persones que encara segueixen a la presó. Per exemple, crec que el senyor Junqueras té molt més valor perquè no se n'ha anat, és aquí. O alguns companys del seu partit polític. De tota manera, penso que cal solucionar aquesta situació.
Vas debutar a la televisió en TV3 amb el programa Les 1000 i una, tornaries a treballar per a un mitjà català?
Si m'accepten parlant en la meva llengua materna no tinc cap problema. Però en aquest moment no treballaria a TV3. M'agrada treballar amb llibertat, tant a l'hora d'escriure, com quan estic en televisió. Vaig treballar a TV3 en una època supercòmoda amb Jordi González. És més, li dec molt a en Jordi, com li puc deure molt a l'Ana Rosa Quintana i com li dec molt la productora La Fábrica de la Tele. He après a fer un altre tipus de televisió i per a mi ha estat una revàlida meravellosa. Tornar a TV3 en aquests moments, no, per descomptat.
Per què?
Perquè no fan una informació lliure. Estan totalment dirigits i a mi no m'agrada que em dirigeixin. Crec que TV3 va començar molt bé, va tenir grans professionals i en aquests moments, no dic que no tingui grans professionals, però no m'agrada. No m'agraden els pamflets i crec que TV3, en aquests moments, és un pamflet.
Parlem de realities. Semblava que et veuríem en la nova edició de GH VIP...
Mai no em van trucar per a GH VIP. A mi, el reality que realment m'agrada és Supervivientes i seria l'únic al qual jo aniria. No tinc res en contra de GH VIP. És més, aprofito aquesta ocasió per dir que no em van demanar que entrés a la casa i ningú no es va posar en contacte amb mi. Per tant, tots aquells que van dir que em van veure anar a la productora amb José Manuel Parada és mentida, fals totalment.
Que no hi hagi una nova edició de GH VIP és culpa de Jorge Javier Vázquez?
El Jorge no és el culpable en absolut que GH revolution no hagi funcionat. L'any passat el Jorge va cobrir molt bé Gran Hermano. Crec que aquest any no ha funcionat, potser perquè el càsting no era el que havia de ser, però no per culpa del Jorge Javier. No li estic fent la pilota perquè treballi amb ell, és que el Jorge no té res a veure amb el que ha passat. Crec que el càsting no era l'adequat i, potser, la gent també està una mica cansada del format. Estem parlant de moltíssimes edicions, de 18 edicions. Com a televident l'errada, per a mi, ha estat la selecció del càsting.
Et veurem en la nova edició de Supervivientes?
No ho sé, tot pot passar. És un tema que està present i si hi vaig ja es veurà. De moment, no hi ha res escrit, ni sol·licitat. No hi ha res. De moment, se'm veurà a Sálvame i Sábado deluxe.