Si la paraula urbanita hagués d'anar lligada a un nom i cognoms segurament serien els seus. Nascut a Barcelona, Òscar Broc destaca pel seu caràcter proper, curiós i cosmopolita. Ah, i per estar en contra de la gentrificació. És un enamorat de la ciutat comtal, malgrat que el 2012 debutés com a escriptor amb el llibre 'Barcelona és una merda'. Una obra el títol del qual, confessa entre rialles, es deu a la idea que va tenir el seu editor, Dídac Aparicio, "perquè cridés l'atenció".
Ràdio, premsa o televisió. No hi ha mitjà que se li resisteixi. Encara que, tal com confessa en aquesta entrevista per a En Blau, si hagués d'escollir es quedaria "sempre, sempre, sempre" amb la premsa escrita perquè "és molt gratificant i totes les satisfaccions personals em vénen per aquest costat". Quan escriu es lliura fins a l'última paraula i fins i tot posa en risc la seva vida. Prova d'això, l'article que va escriure sobre els entrepans més greixosos de Barcelona. Entrepans que, per cert, va assaborir fins a l'última molla. I és que "el periodisme gonzo" li encanta. Però Broc no només és amant del bon menjar, sinó que també és un fanàtic dels còmics i opina sobre televisió sense cap tap. Comencem per un final: l'adeu d'Arucitys.
Després de 16 anys a 8tv veurem Alfons Arús a La Sexta, com has viscut el canvi?
Em sembla perfecte. La fórmula d'Arucitys funciona i Alfons Arús és un presentador total. Estic convençut que sabrà donar-li un nou aire a la franja que ocupi en La Sexta, que és el que realment estan buscant, i ho farà perfecte. Penso que el programa tindrà èxit perquè és un espai que funciona per si sol i és molt espontani. A part, i ho dic totalment convençut, crec que Alfons Arús és el paio que més sap de televisió.
Com vas viure el teu últim dia en 8tv?
Doncs amb molta emoció perquè és un programa que ha estat durant molt temps i que funciona com una família. De fet, crec que un dels secrets del programa és precisament aquest, que tots funcionem com una gran família, que tenim un discurs poc artificial i que, possiblement, el que diem en plató sigui el mateix que diríem si estiguéssim amb els nostres amics en un bar. Acomiadar-te de tot això, quan has estat tants anys amb tota aquesta gent, t'emociona molt. A part, l'espai ha estat un programa fonamental en la història de la televisió catalana i crec que la televisió catalana perd un gran programa amb la marxa d'Arucitys.
Quin creus que serà el repte més important que haurà d'afrontar el programa en aquesta nova etapa?
Imagino que el repte més gran serà donar-li un nou aire a la franja que li correspongui ocupar a la graella de La Sexta i aconseguir un programa d'entreteniment i actualitat de qualitat. Per això, dic i repeteixo que crec que no hi ha ningú millor per fer-ho que Alfons Arús.
Òscar, per a tu, què suposen els còmics?
Per a mi tenen un valor sentimental incalculable, són el mitjà d'expressió definitiu i no hi ha res que se'ls apropi. No em van ensenyar a llegir amb un còmic, però gairebé. De fet, la meva mare reforçava les meves classes de lectura amb còmics de Batman i crec que em van deixar marcat, ja que llegir còmics és un hàbit que tinc des de petit. A casa tinc molts còmics, et parlo de prestatgeries plenes perquè els guardo des que tinc dotze anys.
Creus que el còmic està caient en desús?
Per a res. Crec que és un mercat que cada vegada va a més, que aporta més benefici i que s'ha revaloritzat. Només has de passejar-te per les botigues de còmics i veure la quantitat inhumana de novetats que es publiquen cada mes. El mateix amb el manga, que és un mercat que dóna molts beneficis. Prova d'això és la quantitat de gent que cada any visita el Saló del Manga de Barcelona. És un mitjà amb molt bona salut.
Quin còmic recomanaries i per què?
'Batman Dark Knight', de Frank Miller. És un còmic meravellós, dels anys vuitanta, on veiem un Batman de seixanta anys, totalment trencat físicament, que torna a posar-se la disfressa per lluitar contra una amenaça. És tota una obra mestra.
La teva altra gran afició és el menjar, d'on et ve aquesta passió?
És una passió que tinc des que vaig començar a guanyar diners perquè, evidentment, anar de restaurants és una cosa que no pots fer llevat que tinguis ingressos econòmics. És una putada, però és així. Fa ja diversos anys que em dedico a recórrer restaurants, encara que també ho faig per feina, i la veritat és que m'aporta molt perquè em permet ajuntar la meva passió pel menjar amb el periodisme. M'agrada molt anar de restaurants, menjar fora de casa i escriure sobre això.
Quin és el pitjor que has provat i com va ser l'experiència?
És una cosa que tinc bastant present [riu]. Els de 'El Comidista' em van encarregar un article sobre els quatre restaurants amb pitjor puntuació, segons TripAdvisor, de la Rambla de Barcelona. És a dir, el pitjor del pitjor. I efectivament ho vaig comprovar. Una de les coses que més em va impactar va ser unes mandonguilles amb sípia que em vaig demanar en un restaurant que era molt a prop de les Drassanes. Vaig haver de tornar-les perquè no és que fossin dolentes, sinó que eren vomitives i no podia mastegar-les. Era com intentar mastegar pilotes de goma. De fet, el cambrer, a l'hora de portar-me el compte, ni tan sols no va incloure les mandonguilles perquè, imagino, es va adonar que em van donar una autèntica merda.
Els dies posteriors a aquests tiberis culinaris, com et trobes?
[Riu]. He de confessar que surts bastant més pesat i notes que el teu nivell de colesterol està pels núvols. Llavors, el que has de fer, o almenys el que jo faig, és dedicar-te uns quants dies a menjar verdura i a depurar-te.
Què penses de la febre 'foodie'?
En certa manera, crec que és una etiqueta que s'ha intentat ridiculitzar per la part més purista, de la vella escola. És a dir, per aquella gent que es consideren grans gastrònoms o sibarites, quan després tampoc no hi ha per a tant.
Estem tornant uns 'foodies' sense saber-ho?
Possiblement s'hagi descontrolat la tendència 'foodie', però si això es tradueix a un augment en la qualitat del menjar, dels restaurants i en la creativitat dels cuiners, benvinguda sigui la revolució 'foodie'. A mi no em molesta que la gent pugi fotos de menjar a Instagram perquè cada un té dret a compartir el que li doni la real gana. És com la gent que comparteix fotos de llibres o pel·lícules, i ningú no els posa cap etiqueta. Sincerament crec que la "ràbia" que hi ha cap als 'foodies' ve, amb perdó, del sector del periodisme gastronòmic. L'entenc, però crec que és una cosa bastant injusta.
Què et sembla aquesta nova tendència d'obrir cada vegada més restaurants?
Penso que si a Barcelona no hi ha una bombolla sobre aquest tema, s'està fent i la situació no es pot sostenir. Cada setmana hi ha cinc obertures importants, amb grans inversions darrere i amb cuina creativa. Però clar, què passa amb tot això? Doncs que no hi ha més lloc. És a dir, a mesura que es van obrint nous restaurants, en van tancant d'altres. I molts dels restaurants que tanquen tenen poca vida perquè no han pogut assentar-se.
A més, i referent a aquesta bombolla, s'ha de dir una altra cosa. S'han obert diversos restaurants de gent que no saben de restauració, però que s'atreveixen amb un restaurant pensant que sabran manejar la situació i després es donen de creus amb la realitat. És a dir, molts inversors, sense idea de restauració, han posat molts diners en espais on la cuina és una merda, per molt disseny i tecnologia que tinguin. És gent a qui li és igual obrir un restaurant i haver de tancar-lo al cap d'un any.
Quin restaurant recomanaries per a les caloroses nits d'estiu a Barcelona?
No tinc cap dubte. El meu restaurant favorit a Barcelona és un que es diu 'Dos Pebrots'. Per a mi és un restaurant absolutament increïble, al qual hauré anat unes dotze vegades o més. És un lloc que té un dels millors xefs que he vist en la meva vida, i es dediquen a agafar receptes tradicionals mediterrànies i les actualitzen conforme al nostre temps. És meravellós i no és car. Per a mi és el millor restaurant de Barcelona, o almenys del Raval.
Com a crític de televisió, què penses sobre els programes de cuina?
Hi ha programes que estan molt bé i altres que són vomitius. Per exemple, Joc de Cartes és un programa que crec que funciona, que està bé fet, que juga amb els restaurants i que respecta la cuina però alhora la converteix en un espectacle televisiu. A més, el presentador està molt bé i és fiable.
D'altra banda, el programa Mi madre cocina mejor que la tuya em sembla horrible. Crec que la cuina no pinta res en aquest programa i que podrien estar fent qualsevol altra cosa i quedaria igual de malament.
Què penses del programa de Cuatro Ven a cenar conmigo?
M'encanta. M'agrada però no per ser un programa de cuina, perquè no t'ensenya res, sinó per com li ha donat la volta a tot. Al final s'ha convertit, sense voler-ho, en una paròdia de tots aquests concursos de cuina. A més, i no ens enganyem, en 'Veuen a sopar amb mi' el que més enganxa és veure que es cuina malament i que hi hagi gent que no tingui ni idea de cuinar, pensant-se que cuinen bé. Aquesta és la gràcia del programa, veure la cuina des del seu costat més patètic i decadent.
T'agradaria participar en algun d'aquests programes?
Fa temps em van dir si volia participar, entre cometes, en el programa Top Chef d'Antena 3. Segons el que vaig entendre, volien que em gravés mentre cuinava i que després enviés els vídeos al programa, perquè el jurat jutgés si ho havia fet bé o malament. Però al final no vaig poder per una qüestió d'agenda, encara que m'hagués fet molta gràcia. De tota manera, i si et sóc sincer, on de veritat encaixaria és en Ven a cenar conmigo.
Ho dius perquè no et defenses bé a la cuina?
Sé fer quatre coses bàsiques i mal fetes i tira que et va. No sóc un cuiner sofisticat ni de bon tros.
Quin és el teu plat estrella?
Espaguetis frescos del supermercat, amb salsa pesto precuinada i una mica de formatge parmesà per donar-li el toc [riu].
Seguint amb la tele, què penses de la tornada de Jorge Javier Vázquez al capdavant de Gran Hermano VIP?
Crec que el fracàs de l'edició passada no va ser culpa seva. Penso que el problema de l'edició anterior va ser el càsting perquè hi havia gent que no causava cap tipus d'interès. Per això considero que per a la pròxima s'haurien de buscar perfils més extrems i que sortissin de la norma. De fet, i exceptuant a Mercedes Milá, no se m'ocorre cap altre presentador millor que Jorge Javier per presentar Gran Hermano. Jorge Javier està cada vegada millor en el format i ha fet una progressió claríssima.
Quin personatge famós t'agradaria veure dins de la casa?
M'encantaria que tornés Pocholo perquè en Hotel Glam va ser el rei de la festa. Veure aquest senyor tancat en un situat, totalment desencaixat i en la seva màxima decadència ha estat un dels grans plaers que m'ha donat la televisió. M'encantaria tornar a veure'l en aquestes condicions.