Els estius ja no són el que eren a la TV. Ara les cadenes omplen les graelles de programes en directe parlant tots del mateix amb presentadors molt secundaris que durant l'any no pinten gaire. Un despropòsit. La TV d'estiu abans era millor quan s'omplia de sèries dolentes però estiuenques: Verano azul, El coche fantástico, Santa Bárbara, El gran héroe americano o la més estiuenca de totes Los vigilantes de la playa. Es va emetre 11 anys seguits, de 1989 a 2001 i a Catalunya es va poder veure a TVE i a Antena 3. L'emetien, la repetien, en feien una versió a Califòrnia i després una a Hawai, canviaven les socorristes esculturals per unes altres i als espectadors els era indiferent. Era hipnòtica. Corrien per la platja a càmera lenta movent els abdominals o les sines al ritme d'una banda sonora clavada al cervell.

Però el temps no passa debades i David Hasselhoff, el protagonista indiscutible, Mitch Bucannon, ha fet 70 anys. I els celebra amb una festa on ha convidat a tot l'elenc d'aquella sèrie mítica. Nostàlgia a dojo i actors molt canviats. Els més envellits no hi han anat però els que han acceptat la invitació han quedat retratats, estan irreconeixibles, especialment el prota i el noi que feia del seu fill. Ara el fill sembla el pare. El nen, Jeremy Jackson,  sembla que presenti Cuines i Joc de cartes, ara és clavat al presentador de TV3 Marc Ribas:

Baywatch ara i abans / Instagram
Baywatch / Instagram

Els únics 4 actors que van acompanyar Hasselhoff no són els clàssics, hi falten les dues noies principals, la rossa i la morena, Pamela Anderson i Yasminee Bleth, més val recordar-les en banyador vermell sencer:

David Hasselhoff, famós per la sèrie Knight Rider on conduïa un cotxe que parlava, se centrava en el treball d'equip dels socorristes i en les relacions amoroses, amb escenaris de platges poc profundes on era difícil ofegar-s'hi. Hi va haver de tot en 11 anys, des de terratrèmols, atacs de taurons, assassins en sèrie i bombes nuclears. Salvar la gent d'ofegar-se era una de les situacions més freqüents, ridícules i poc interessants. La sèrie ha envellit com els actors: malament.

Pamela Anderson també està d'actualitat perquè Disney ha estrenat Pam i Tommy, una pel·lícula sobre l'escàndol del vídeo sexual de l'actriu i el rocker, quan ella era la més famosa del mónL'actriu ja té 54 anys i segueix al peu del canó, acaba d'estrenar el musical Chicago a Broadway. Hi fa el paper de Roxie Hart, que al cinema va interpretar Renee Zellwegger. A l'Instagram del musical no li fan justícia. Així és a les fotos trucades i així va aparèixer a l'estrena:

PAMELA ANDERSON A BAYWATCH:

Baywatch, Antena 3

PAMELA ANDERSON A LA VIDA REAL:

Pamela Anderson a Chicago, GTRES

Pamela segueix sent adorable, dona pel paper i és exuberant, simpàtica i estrella. I a Catalunya li tenen especial adoració. Va escriure una opinió al seu blog anomenada Catalonia i il·lustrat amb una estelada. Pentina, i de quina manera, el govern i la monarquia espanyoles i defensa el dret a decidir dels catalans. L'actriu escriu "La pregunta és si és un desastre que Catalunya es convertís en independent. No és una idea dolenta, si es gestiona de manera apropiada, i no és la fi del món. Més enllà del resultat final, els catalans haurien de tenir una oportunitat de tracte just similar al del referèndum per la independència escocesa al Regne Unit. Suport al poble català i el seu dret a determinar el seu futur i com governar els seus assumptes".

Anderson aprofita per atacar l'anterior govern de Mariano Rajoy: "Els catalans s'han sentit reprimits durant molt temps i havien de fer alguna cosa. El Partit Popular és el tipus de partit que treballa sobre la base de la provocació i ha estat durant una dècada mostrant als catalans, i prèviament als bascos, un ditEl govern espanyol ha sigut completament imbècil i ha alimentat aquesta provocació. La idea que Espanya és un país uniforme, és un mite. El País Basc, Catalunya... s'assemblen molt més a Europa que a Espanya. Espero que la monarquia se n'adoni, amb tot el que està passant ara, que els seus arguments són inútils i un fracàs".