Luis Rubiales és al centre de totes les mirades. El seu comportament inacceptable i masclista han provocat que la lluita feminista revifi i que ho faci arreu del món. La repulsa a Rubiales se sent a tot arreu, d'una punta a l'altra del planeta. La seva mare, certament, ha ajudat a convertir el que era un escàndol agre en un circ surrealista. Un que interessa tant a cadenes i diaris de tot el món que envien professionals a la porta de l'església on s'ha atrinxerat, a Motril, tancada per tercer dia en vaga de fam. Poc canviarà la pobra dona, a la que no convencen de deixar el deliri, en Luis està acabat. I tot gràcies a la reacció de la societat, que sembla ser millor ara que abans del maleït petó a Jennifer Herrmoso. Que ha après la lliçó. Malauradament, però, no és així. El masclisme, i concretament el que afecta l'esport femení, té moltes cares. A València, la nova València de PP i VOX, l'acabem de veure.
Els populars i els ultres d'extrema dreta han aconseguit la Comunitat Valenciana, i han posat fil a l'agulla per fer marxa enrere en el temps a velocitat de vertigen. El pepero Carlos Mazón i el torero Vicente Barrera de VOX són president i vicepresident de la Generalitat, una dupla que promet tardes de glòria per a la caverna. No tenim ni idea del que opinaran sobre l'escàndol Rubiales, però si ens guiem pel que diuen els seus partits a Madrid, ens mourem entre l'oportunisme d'uns i la solidaritat dels altres. Mai, però, cap moviment, gest o vestigi d'alguna cosa semblant a la denúncia feminista ni, evidentment, al suport a Hermoso. A la jugadora, a l'esportista. A la dona. És impensable.
PP i VOX humilien atletes espanyoles a València
Volen una prova del menyspreu que impera sobre l'esport femení i les que ho practiquen? Doncs la recepció oficial a les subcampiones del món de gimnàstica rítmica a la seu de la Generalitat Valenciana. Van aconseguir una plata a la final de cèrcols, i ho van fer precisament a la capital del Túria. Un èxit. Que les rebin a Palau està molt bé, només faltaria. S'ho han guanyat. Ara bé, el que no té un passi, i és una mostra de masclisme, de descortesia i tenir poques llums és la fotografia resultant. Aquesta.
La foto més patètica, elles de genolls
Efectivament: veiem els polítics, mandataris, assessors i etcètera dempeus, i a les esportistes de genolls. Fa mal veure la foto, torna Gilead a la vida real. És absolutament humiliant per a les atletes i per a les dones, a banda de mostrar una imatge patètica de la institució pública. És penosa, d'un altre segle, però sobretot d'un altre planeta. La xarxa ha quedat amb els ulls com taronges, malgrat que també hi ha certa resignació. Espanya és el que és. I canviar-la costarà anys i panys, el camí serà llarg i tortuós. Per exemple, el que diu Natza Farré: "No hi ha res a fer. Res".
Rubiales és un més de la cadena. D'una cadena llarguíssima. Trencar-la del tot, de vegades, sembla una quimera.