Ernesto Ekaizer és un lluitador incansable. Indestructible, també. Malgrat haver tornat a ser ingressat a l'hospital, després de més de 60 dies pel maleït coronavirus, incloent un coma induït per una pneumònia bilateral, es manté activíssim i atent com sempre a l'actualitat. Aquest nou entrebanc derivat d'un senzill refredat, però que ha fet mal als seus pulmons inflamats per la covid, no l'aturarà ni li canviarà el seu bon humor. A més a més, la gent que el cuida i l'ajuda a sanar està molt pendent de fer-li la vida més fàcil. Com ha de ser.
Un bon exemple, la felicitació nadalenca que ha rebut aquest 24 de desembre, la primera d'una sèrie de jornades especials que es passarà tancat i que nomena "festes covidenyes": venia de part de l'equip d'infermeria, amb el que ha fet molta pinya durant les seves estades a la Fundación Jiménez Díaz de Madrid. La signen les infermeres, però la que escriu es diu Margarita, i fa gal·la d'un gran sentit de l'humor. Després de les clàssiques felicitacions i bons desitjos, li clava una "pulla" meravellosa i plena d'afecte: "dentro de poco le meteremos en nómina por el tiempo que pasa con nosotros". L'Ernesto s'ho ha pres amb humor, com ha de ser, i l'ha compartit amb els seus seguidors i amics, que viuen pendents del seu estat de salut en la distància.
Millor que l'hospital s'estalviï aquesta nòmina, Ekaizer és molt més útil i feliç fent la seva feina. Però l'oferta i la declaració d'intencions no està gens malament. Ja queda menys, mestre.