Dirigir i produir un programa de 4 hores durant el cap de setmana en directe, comporta un dels reptes més complicats de la televisió: entretenir sense avorrir, i si pot ser, sense pifiar-la. Telecinco no està passant pels seus millors moments a l'hora de referir-nos a la graella de programació, sembla doncs que des de la caiguda de Sálvame la cadena no hagi acabat de remuntar. Ara, els caps de setmanes estan ocupats per Socialité durant el migdia, ¡De Viernes!, com a substitut del Deluxe, i les tardes de dissabte i diumenge les ocupa Emma García amb Fiesta. Típic programa de tertúlia sobre els temes d'actualitat i notícies del cor, no té massa factors innovadors, però, siguem sincers, és el soroll de fons de moltes cases, i com a conseqüència als espectadors no se'ls hi escapa ni una. Així ha estat la seva patinada històrica.
Comença a les 4 de la tarda i fins a les vuit de la nit podem veure com la presentadora, Emma García i la resta de col·laboradors fan un repàs i comenten les notícies d'actualitat. En diferents seccions i taules redones, actualment fan un seguiment del cas de Daniel Sancho, o en aquest cap de setmana també van seguir en directe la fèria de Sevilla, i el concert d'Isabel Pantoja. Dins d'aquestes quatre hores queden estones buides, i sempre està bé omplir-los amb algun convidat que actuï en directe: un artista emergent o una joguina trencada, en el cas de l'últim dissabte, li tocava a una d'aquelles artistes que estan guardades en un calaix, sempre descrites amb una gran trajectòria i professionalitat. El dissabte a mig programa actuava Tamara Macarena Valcárcel Serrano, coneguda com a Tamara, la cantant. El seu nom crea confusió, si més no, segur que també us sona una altra artista que s'anomenava igual.
Així doncs, fou durant la presentació de la jove sevillana que el programa ficava una cançó per adornar de fons la seva arribada. I aquí fou la gran patinada. Tamara, la sevillana, va compartir durant molt temps nom artístic amb Yurena, qui aleshores també havia agafat el mateix nom artístic. Doncs bé, en entrar l'artista a plató sonava de fons la mítica cançó No cambié, però de l'altra Tamara, de Yurena. Un moment incomodísim que la mateixa convidada intentava dissimular amb una rialla dissimulada i responent les preguntes de la presentadora. Semblava doncs que en aquell moment ningú del pla que enfocaven les càmeres es va adonar de la patinada brutal que acabaven de viure. Tamara va actuar i va marxar com si res hagués passat, amb la ràbia engolida. Però a qui no li va passar gens desapercebut fou als espectadors, als quals no se'ls escapa ni un detall.
24 hores més tard, i gairebé en la recta final del programa de diumenge, fou el col·laborador Jorge Moreno, qui s'armava de valentia i donava explicacions sobre la pífia del dia anterior. En escoltar l'explicació, la cara d'Emma García fou un poema. "No me lo puedo creer. ¿Y no me enteré? Madre mía. Oye, yo no fui consciente. Es la primera noticia que tengo. ¿Cómo no me habéis dicho esto? ¿Tú te enteraste?" Resulta, doncs, que tots els de darrere càmeres es van adonar, però ningú es va armar de valor en interrompre el directe. Però bé, la patinada va ser important i més després de conèixer la història que amaga el seu renom artístic. L'any 2004 començava una guerra mediàtica pel nom de Tamara, després que la, ara coneguda com a Yurena, també fes ús del mateix nom. Totes dues van lluitar pel nom, i finalment, la sevillana es va fer amb els drets de Tamara.
Una victòria amarga, després de vint-i-cinc anys de professió encara li confonen la trajectòria artística a la vertadera Tamara, ups.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!