La ressaca de la Copa del Món de futbol femení aconseguida per la selecció espanyola és de les bones. El màxim títol internacional s'ho mereix, clar. Però com acostuma a passar amb la disbauxa, l'endemà sempre hi ha motius per al remordiment, per penedir-se'n. Tenim uns quants noms sobre la taula en aquest sentit, ni que sigui els proposem: un és Luis Rubiales, president de la Federació. L'altre és un col·lectiu: la premsa de Madrid. No està gaire clar, però, que cap d'ells tinguin cap mena de càrrec de consciència.
Rubiales ja ha parlat sobre el seu petó als morros de Jenni Hermoso, totalment fora de lloc. "Gilipollas", diu a tots aquells que el critiquen. D'acord. No ha dit res, de moment, de grapejar-se els atributs masculins a la llotja, al costat de la infanta Sofia i de la reina Letícia. Segur que la rèplica va pel mateix camí. Rubiales se sent que li ha tocat l'Euromilió, va apostar fort pel seleccionador Jorge Vilda, recolzant-lo en el seu pols contra les jugadores díscoles. La premsa afí s'ha llançat als seus braços d'una manera descarada. Mirant les portades del dia, resulta que Espanya era superfutbolera femenina de tota la vida. I nosaltres sense adonar-nos-en.
Així han celebrat els diaris de Madrid la victòria d'Espanya al mundial femení
Hi ha comparatives que fan mal. Que et retraten i de quina manera. Apuntin: el diari AS, El Mundo, ABC, La Razón... alguns dels principals diaris espanyols han publicat portades d'èxtasi patriòtic descontrolat, de lloa màxima a les heroïnes de 'La Roja'. Un equip format per 9 jugadores del F.C.Barcelona, i que podrien haver estat més si no fos per l'exclusió de Mapi León o de Patri Guijarro. L'Espanya campiona és blaugrana, amb Aitana Bonmatí com a comandant i hereva en vida d'Alexia Putellas. Donem una ullada: ABC, a tota portada, "El mundo a sus pies". La Razón, "el mejor equipo del mundo". El Mundo, "el mundo es de ellas". AS, "es oro puro". I així.
La comparació amb la Champions del Barça, per tapar-se'n
Molt bé, veient aquest panorama, hom s'imaginaria que els mitjans espanyols i centralistes sempre celebren els èxits futbolístics femenins amb aquesta intensitat i rellevància, oi? Va a ser que no. Se salva el diari Marca, que encara va dedicar la portada a la victòria del Barça contra el Wolfsburg el passat 4 de juny, quan les culers aixecaven la segona Champions. Recordin, la competició de clubs més important del planeta, no és un trofeu menor. Doncs parin atenció: As, un petit requadre a la part superior, mentre dedicaven el número a Hazard, un bluf merengue que no jugava. A l'ABC, ni rastre. Com si no existís, no en deien res. Tampoc a La Razón. Pel que fa al El Mundo, un subtítol i prou. Diferències. Els colors estrenyen.
Conclusió? O allò de "femení" els importa un rave, o Catalunya no és Espanya. O anem errats?