L'Espanya que madruga s'ha llevat avui amb el peu esquerre. El pitjor que li pot passar a un bon patriota, sense dubtes. Tot perquè hi ha un personatge importantíssim de la seva nació que s'ha passat al bàndol enemic. A los malos. Diem això amb tota la sornegueria del món, que sempre hi ha qui no agafa una ironia ni per causalitat, eh? Doncs bé, tenim drama a l'Espanya fatxa. Un de gros, amb enrabiada pública. VOX i els seus congèneres disparen alt, contra la Prefectura de l'Estat. El rei ja no és un dels nostres. Ja no els serveix fidelment, com va encarregar Paquito. Ara s'ha venut a l'enemic. I és hora de passar comptes, de la vendetta cañí.
De què en parlem? Doncs de la “decisió” de Felip VI d'anomenar Pedro Sánchez com a candidat a la investidura del govern espanyol. Dies després de l'intent fallit d'Alberto Núñez-Feijóo, el monarca ha hagut de designar el socialista com a alternativa. Que Sánchez pugui assolir els vots necessaris és, de moment, una incògnita. No està gens clar, i la dependència de Junts i del president Carles Puigdemont complica la jugada. L'embruta, segons els postulats espanyolistes. Amnistia, referèndum… En fi. Tanmateix, resulta que el PSOE té una oportunitat si negocia amb l'independentisme i compleix els seus compromisos, clar. En canvi, el PP no pot dir el mateix. Si Feijóo va anar al Congrés, va ser per fer un paperot. Un en el que en Felip va ser peça imprescindible, enviant-lo a la investidura per su cara bonita. Allò estava condemnat al fracàs, però no era una traïció. El que ha passat avui, però, sí. I colossal.
Quina hauria estat, segons els ultres, la posició més decorosa per al rei? S'explica ràpidament: una mena de cop d'estat. Que Felip digués no a Sánchez, passant-se per l'arc de triomf la seva neutralitat i arrabassant-li al PSOE la possibilitat de repetir a La Moncloa. Per què? Per dependre dels vots dels enemics d'españita, aquells als que els hereus de la dictadura volen il·legalitzar. Aquest és el marc mental ultra i, subsidiàriament, l'origen de la seva mala llet contra la Casa Reial. L'espanyolisme ranci torna al “republicanisme”, i tot per aquest text.
Si hagués una enciclopèdia de llàgrimes de fatxa, aquest 3 d'octubre (data rellevant, recordin 2017 i el discurs de Felip contra Catalunya) s'escriuria una entrada descomunal, relatant com els "constitucionalistes de tota la vida" van començar a desmuntar un règim medieval per intentar tornar a un país encara més subdesenvolupat, prehistòric i sempre en blanc i negre. Els comentaris al comunicat de la Zarzuela són brutals: "Borbones traidores, no me representáis", "cuando quieran abolir la monarquía no pidas ayuda", "la faltan cojones", "has firmado tu pena de exilio", "cavando la tumba de la monarquía y de una España fuerte e indivisible", "mordiendo la mano que le alimenta y alimentado las manos que escupen a la Institución". Festival. Ains.