L'Espartac Peran és un tipus que paga molt la pena. Bona gent fins a dir prou, talentós davant i darrere de càmeres, porta tota la vida sent una de les persones més estimades pels espectadors catalans, per la seva excel·lent tasca a TV3, presentant programes o dirigint-los (com l'Atrapa'm si pots), però també per la seva bonhomia, el seu seny, el seu sentit comú i les seves sempre encertades i necessàries reflexions sobre el que ens envolta. Fa poc, ens va posar la pell de gallina parlant de l'assetjament que va patir per part d'una fan que volia alguna cosa més d'ell, i ara ens ha commogut en una conversa imprescindible amb la Sílvia Cóppulo a El divan de Catalunya Ràdio, per on ha passat aquest diumenge.

L'Espartac ha estat una bona estona xerrant sobre la vida, sobre la seva vida, i sobre la mort, l'única certesa, curiosament, que tenim en les nostres vides. "Ens han fet creure que la mort és un tabú", diu ell. I a ell, com a molts altres oients, la mort li ha estat molt propera, amb algunes pèrdues que li han deixat un pòsit reflexiu i que paga molt la pena escoltar. "Conec l’Espartac des de menut. És una gran persona. Per això et convido a escoltar-lo", diu la Sílvia. "I diu ‘Volia fer un llibre perquè la gent que ha tingut una pèrdua se senti acompanyada'”, diu la presentadora en referència al convidat, un home que ens va emocionar fa un temps amb una lectura imprescindible, Tres desitjos abans de morir. De la mort, el dol i la vida, on el de Mataró recorda que "La mare ens havia demanat tres coses abans de morir. No en vam poder complir cap", tal i com es desprén d'aquestes converses, viatges, "molta vida i amor per curar aquelles ferides que la mort dels nostres estimats ens deixa a la pell".

 

I és que a cals Peran, "la mort i el dol van seure amb tots a taula. Vaig créixer al costat d'uns pares marcats per la mort del seu primer fill. Era el meu germà gran. No el vaig poder conèixer, no vam coincidir en el temps, però és com si el conegués de tota la vida. La mort ens ha ocupat molts moments i pensaments. No esquivar-la ens ha fet aferrar amb força a la vida". I més recentment, El secret de la calaixera, un conte per explicar la mort als més menuts.

 

Ara, a Catalunya Ràdio, ha fet una reflexió necessària arran d'una de les frases més repetides pel que fa a les persones: "No hi ha res pitjor que la mort d'un fill", una frase que "la tenim tots claríssima". Ell avisa: "Sí, però anem amb compte". I ho diu ell, "que sé del que parlo, perquè he viscut tota la vida amb uns pares que han perdut un fill". Peran demana que "aquesta frase no ens serveixi per donar menys valor a altres morts". I s'explica: "Se t'ha mort el marit... 'Bueno, Sílvia, sort que no se t'ha mort un fill'... No fem aquestes comparatives", demana, "perquè a tu ara no se t'ha mort un fill, se t'ha mort la parella, i l'estimaves molt, i ara necessites que t'abracin aquest dol. Per tant, no comparem. El món de les morts més val no comparar-lo, els dols més val no comparar-los".

I aquí tenen la resta de la magnífica conversa:

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!