L'Espartac Peran és un tipus que paga molt la pena. De molt bona pasta, empàtic, sorneguer, bona gent, és una de les persones més estimades de TV3, on durant els anys ha anat fent molt bons amics, com el seu inseparable Xavi Coral. El director de l'Atrapa'm si pots, quan era presentador del Divendres i voltava per Catalunya explicant històries sensacionals sobre els diferents pobles i ciutats que visitava, va tenir, però, un mal tràngol, més que això, una situació molt desagradable, quan una seguidora seva va començar a assetjar-lo, a seguir-lo a tot arreu, també a casa, o a intimidar la seva parella. Arran de la sèrie Mi reno de peluche de Netflix, ell va explicar un cas semblant a RAC1: "Va començar com una història d'admiració professional i es va convertir en una obsessió. El cap de setmana m'esperava al portal de casa, me la trobava a la Festa Major de Mataró o quan sortia de nit amb els meus amics. Me la trobava entre mig de les mirades de la gent, entre la multitud, estava allà, i això va provocar el que s'acosta més al pànic. Menyspreava la meva parella, la rebutjava i intentava apartar-la per poder parlar amb mi".
Ara, l'Espartac, ha explicat una altra situació compromesa amb una altra dona, tot i que el to i el contingut no eren, afortunadament, tan seriosos i greus com l'abans mencionat. En aquest cas, el que ha explicat ha provocat un simpàtic enrenou als companys de taula i als que l'estaven veient en un podcast, La ronda perversa, de David Balaguer i Josep Moragas, que paga molt la pena. Un podcast on ha coincidit amb l'actriu Marta Bayarri i amb la presentadora Ana Boadas, sota una premissa: la paraula 'Esborrar'. Han parlat de quins missatges els hi agradaria haver esborrat del mòbil, o quines situacions voldrien esborrar de la memòria. Boadas, per exemple, ha confessat que algú molt conegut amb qui es va embolicar, a qui va estimar molt, i que tenia parella, li va dir una frase que no se li ha esborrat mai del cap: "'No saps la de vegades que he volgut fer les maletes i marxar de casa per venir amb tu..., però MAI m'he atrevit a fer aquest últim pas'... Se'm va quedar clavada".
Torn per l'Espartac de revelar quina frase esborraria de la seva memòria. Comença dient una que li van dir a ell, "que em va fer molt de mal". Peran confessa que "jo, tota la vida, en relacions humanes he estat molt justet, molt lent. Recordo un amor que vaig tenir que va durar cinc anys". De qui es va enamorar hasta las trancas? "D'una amiga!... Mai li vaig dir que m'agradava molt, per no molestar-me. Érem molt amics, passàvem moltes hores junts, estava enamorat, al vespre dibuixava llunes i estrelletes a casa... Fins un dia que vaig decidir que això no podia ser i que 'si estimes, ho has de dir', vaig tenir un impuls". L'Espartac, però, no volia anar amb les mans buides en el moment de confessar el seu amor. I va comprar-li un disc, no un de qualsevol: "El primer disc de Sau". Li va dur. I li va dir: "T'estimo"... Quina va ser la resposta de la noia?: "Una resposta que m'agradaria fulminar, perquè a partir d'aquell dia em vaig morir d'intents de declarar-me els següents vint anys", una frase que si te la diuen fa més mal que una bufetada amb la mà oberta. La noia li va dir: "Et prefereixo com a amic"... Pam. En tota la cara de l'Espartac.
Pobre. El planyem. Però encara hi ha una altra frase que voldria esborrar de la seva memòria, aquesta vegada, dita per ell a una noia i no a l'inrevés. Un temps després d'aquelles carbasses de la seva amiga, "una altra noia sí que es va enamorar de mi". Una noia de Mataró, d'on és ell. "Em va portar a casa seva. Jo, en aquella època, no sabia 'tocar res'". I per "tocar res" no es refereix a cap cançó amb la guitarra, evidentment. I què li va fer allà la noia, a casa seva?... Anar al gra, sense indirectes: "Em va agafar les mans i me les va fotre als seus pits. Però jo em vaig quedar allà, amb aquella forma", aquesta que ell reprodueix gràficament:
Tenim doncs, l'Espartac, en aquesta posició, i, com diu el David Balaguer, "rígid com una mala cosa, encarcaradot". I mentre estava allà, "jo sempre he pensat que hi ha gent que em diu coses", com una mena d'àngel de la guarda que li parla en els moments decisius. I aquella vegada també va sentir veus interiors que li deien que no, que "aquesta no és la persona... I a ella li vaig dir, després de treure les mans dels seus pits: 'Prefereixo estar amb els meus amics'... Això és real, eh? Amb els anys us he de dir que sort que no vaig acabar amb aquesta persona". Ens alegrem per ell. És molt poètic que després que l'amiga li digués que el preferia com a amic, ell fes servir els seus amics per marxar cames ajudeu-me d'aquell pis d'aquella altra noia de Mataró. Pots veure-ho a partir del minut 23'30":
Espartac Peran, sensacional una vegada més.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!