El Polònia és un dels tresors que tenim els espectadors catalans. Un dels programes referencials de TV3. Una TV3, per cert, que acaba d'anunciar un fitxatge bomba, el de Laura Escanes com a nova presentadora, per fer-se càrrec a partir de la tardor del reallity La travessa que passarà als Pirineus. Però això serà a l'octubre. De moment, el que hi ha cada dijous, des de fa un munt d'anys, és el bon humor, la sornegueria, la mala bava i el sarcasme d'un programa indispensable com el Polònia. L'espai satíric per excel·lència de Televisió de Catalunya, on tota la classe política és posada de cap per avall per fer mofa de les seves misèries i bajanades, per no deixar títere con cabeza, siguin d'aquí o de fora de Catalunya. I no només polítics. Al programa també s'aborden altres qüestions importants del nostre dia a dia, altres institucions i personatges, per exemple del món de l'esport. I aquest dijous han regalat a l'audiència un moment senzillament espectacular. Un d'aquells musicals als quals ens tenen tan ben acostumats.

Aquesta vegada, el tema triat ha estat la setmana d'èxtasi dels culers. Va començar diumenge, amb la victòria del Barça al camp de l'Espanyol, certificant d'aquesta manera la Lliga. Una celebració que va provocar una reacció lamentable d'alguns ultres espanyolistes que van saltar al camp com macarres, o d'algun expresident del club blanc-i-blau, com Joan Collet. O també, pel que vam veure al Polònia, de Florentino Pérez. Després, vindria la posterior rua pels carrers de Barcelona amb sengles autocars dels equips masculins i femenins celebrant els títols. I encara uns dies més tard, vindria la humiliació històrica del Manchester City de Pep Guardiola al Reial Madrid a les semifinals de la Champions. El 4 a 0 va ser una alegria immensa pels culers i un malson pels haters, i també aquesta tova del millor entrenador del món als merengues es mereixia menció. Tot plegat es pot veure en un videoclip magistral. Amb quina música? La cançó versionada per aquesta ocasió ha estat una que remet per sempre més a un dels moments més màgics pel barcelonisme: aquell Viva la vida de Coldplay, banda sonora del triplet del Barça el 2009, de la mà de Pep Guardiola. Crispetes. Mirin. Impossible no emocionar-se amb un somriure d'orella a orella.

Aquesta meravella perpetrada pels companys del Polònia ha generat un allau de reaccions positives. Elogis i més elogis, espectadors culers i catalans rendits als seus peus... I no només. També hi ha hagut algun espectador, seguidor del Barça, però castellanoparlant, que s'ha emocionat i ha aplaudit amb les orelles després de veure i gaudir d'aquesta creació. Un aficionat que ha verbalitzat una frase que hauria de servir per respondre als catalanòfobs hiperventilats que hi ha per les espanyes i que només diuen bajanades sobre el català, i que quan senten algú defensant la nostra llengua, comencen a convulsionar i a treure escuma per la boca. Un usuari, de nom Eduardo León, reconeix que "Por el Barcelona y videos como estos, quiero aprender catalán. BUENISIMO EL VIDEO".

Bravo per ell. Toni Soler reaccionant emocionat amb tres cors gegants. I és que trobar-se de tant en tant amb persones com aquestes, que gràcies a un vídeo del Polònia es plantegin voler aprendre català, és commovedor.

Tant de bo ho faci. Segur que gaudirà encara més amb els meravellosos vídeos i gags que es poden veure cada setmana a TV3 al Polònia. Viva la vida. Viva aquest espectador. Visca el Barça. Visca la nostra llengua. I Visca el Polònia.