Just després que la Guàrdia Civil detenia nou persones lligades als CDR a Sabadell, Mollet i Cerdanyola del Vallès per sospites de terrorisme, a Espejo público paraven atenció no només a aquesta informació, sinó a d'altres relacionades amb Catalunya i la seva relació amb Espanya. Primer, incidint en el moment en que un Mosso d'Esquadra abandonava el podi d'un campionat de policies en sentir l'himne espanyol. I després, entrevistant un "catalán exiliado en Cádiz" tal i com informaven amb un rètol no només exagerat i passat de voltes, sinó a més a més, d'una tendenciositat que tombava.
El seu nom? José Luis Granados. Un home de Barcelona que va explicar al programa que fa dos anys va haver "d'exiliar-se" a terres andaluses per culpa del procés, la discriminació per parlar en castellà i una evident dificultat (deia) per trobar una feina a causa del seu minso nivell de la llengua catalana. L'home assegurava davant les càmeres que va estar força temps a l'atur per culpa del conflicte que deia viure a Catalunya i que fins i tot el van fer fora d'una feina de teleoperador pel seu baix nivell de català. Massa temptador per Griso i companyia com per no parar atenció i donar-li categoria de tema susceptible de ser tractat al seu programa. Pa a les oques. Un "infern" segon l'home: “Este hecho mío es una gota de agua en el océano para lo que están sufriendo muchos catalanes que no desean la independencia, son marcados, agredidos y boicoteados”. Diu que ha rebut “coacciones, represión e incluso odio” a Santpedor, terra de Pep Guardiola, i amenaces dels Mossos d’Esquadra “por exigirles que cumplieran con el mandato judicial” durant el procés.
Diu que l'exili a Cadis era necessari "Para preservar la integridad física y psíquica de mi familia y, sobre todo, del niño (que sufre austismo), decidimos marcharnos el 15 de noviembre de 2017. Nos marchamos con un camión, lleno con todos nuestros enseres personales, camino de El Puerto de Santa María. Conozco casos de personas que se han marchado de Cataluña por estar amenazados de muerte y nadie nos escucha”. Catalunya, terra de gent que amenaça, fins i tot famílies amb nens autistes, pel procés.... I a Espejo público, donant-hi crèdit i cabuda... Tot en ordre...
El problema no és de l'home. És del programa que li dona un minut de glòria.