La política espanyola i les sessions de constitució dels parlaments són perjudicials per a la salut. Que li preguntin a Adriana Lastra, portaveu del PSOE, que s'ha torçat un turmell quan anava a dipositar el seu vot per escollir Meritxell Batet com a presidenta del Congrés, o al diputat més veterà de la càmera i president accidental de l'hemicicle, Agustín Zamarrón, que ha complert amb les seves obligacions tot i anar coix. Però els ensurts i entrebancs no s'han limitat a la Carrera de San Jerónimo: 2 quilòmetres més enllà, al carrer de Bailén, emplaçament del Senat, el perill sobrevolava els assistents. Ho pot explicar Esperanza Aguirre, expresidenta de la càmera alta, que s'ha menjat la porta d'accés de l'edifici quan intentava escapolir-se de les preguntes d'una reportera de La Sexta. Les càmeres de 'Al Rojo Vivo' han captat el moment, tot i que se'ls ha escapat l'impacte. Però ha xocat, no hi ha dubtes: el secret, a l'àudio que acompanya l'escena.
Un cop sec i un "¡uy!" han delatat l'accident de la madrilenya, que això sí, ha sortit il·lesa. El càmera del programa de Ferreras ha tornat a enfocar-la instants després de l'intent de travessar la porta de vidre de la institució, sota la aterrida mirada d'un dels uixers, que ha respirat alleujat quan ha vist que la cosa no ha acabat a urgències. Les presses d'Aguirre, evitant que la premsa li preguntés per l'allargadíssima ombra de corrupció que l'acompanya, han estat a punt de provocar-li un disgust. Un més, és clar.
Quan una porta es tanca, Espe, no sempre vol dir que s'obri una finestra. De vegades, està tancada, i punt. És bo recordar allò de "para adentro, Romerales".