La vida privada dels famosos interessa per moltes raons, però una de les més poderoses és per comprovar que la fama, els diners o el reconeixement social són compatibles amb tenir problemes personals greus, com qualsevol persona anònima. A Catalunya això és encara més poderós perquè les nostres celebrities són com de casa, són jugadors del nostre club de futbol, són presentadors de la nostra cadena de TV, són sempre famosos més propers. I qualsevol desgràcia sap més greu. Aquest és el drama d'una actriu i tertuliana de TV3 que ha aconseguit traspassar la pantalla fent més que papers de ficció: Estel Solé. És actriu, és escriptora, és poetessa, és tertuliana a programes com Tot es mou o amb Xavier Sardà a TVE. Va assolir la fama fent d'una de les protagonistes de l'anterior culebrot La Riera. El creador de la sèrie, David Plana, amb 20 anys més que ella la va enamorar, va ser el seu marit i el pare dels seus dos fills menors. Han patit un divorci molt traumàtic.
Estel Solé ara amb 38 anys viu sola amb dues criatures petites i aquesta sensació de no arribar a tot, de no poder aixecar-les, de no poder més, la va fer pensar en el suïcidi fins al punt que va trucar al telèfon del suïcidi que té la Generalitat per atendre persones amb conductes de voler-se matar: el 061 que deriva als especialistes. Estel Solé ho explica a una entrevista a l'Ara on parla del seu últim llibre Aquest tros de vida: "Vinc d’un divorci que durant un any m’ha tingut a l’ombra, en la foscor. Ha estat una guerra, ara sento que estic una mica a la postguerra. He patit molt per trobar casa per a mi i els meus fills. He hagut d’assumir que ara comença un nou tros de vida en el qual estic sola amb les meves criatures i m’he de fer càrrec jo de tot. Tot plegat m’ha portat molta angoixa, tristesa i culpa. El juliol passat estava tan malament que vaig acabar trucant al telèfon del suïcidi, per sort va respondre un home que em va convèncer que viure valia la pena". Valenta Estel Solé. No és habitual que un famós català reconegui que ha pensat a matar-se i deixar òrfenes dues criatures petites per la incapacitat de poder seguir endavant. I lloa el servei públic que la va ajudar a superar-ho.
Estel Solé no explica què va passar abans i després del seu divorci que defineix com "una guerra" i per què ara "m'he de fer càrrec jo de tot" si tenen un pare. Un dels personatges de la seva novel·la podria explicar-ho, en Dan que té fills però se'n despreocupa cedint tota la feina a la dona. L'actriu i escriptora no passa factures i parla només de com se sent ella: "Ara soc una mare divorciada i la meva família ha mudat de pell, s’ha reinventat. Ningú et prepara per a un divorci. Quan et divorcies, el primer que penses és: què passarà amb les nostres criatures? Com els ho direm? Com s’ho prendran? La tristesa és un pantà enllotat que se t’empassa (...) allargar un matrimoni només per no desdibuixar la família i per fer feliços als fills és un error. Tot vola pels aires: l’amor, la seguretat, la logística familiar, la fortalesa, la il·lusió, la llar... Estàs devastada, però no pots ser mare, perquè no et sents ni persona. La culpa que t’acompanya des del dia que vas parir al primer fill es fa grossa com el monstre del pitjor malson de les teves criatures. Hi ha dies que els dones permís per mirar la tele, saltant-te tots els teus preceptes educatius, només per tenir cinc minuts per tancar-te a plorar d’amagat a l’habitació. Aprens a combatre el dolor de no veure’ls durant massa dies, aprens a fer torniquets emocionals per no desmuntar-te davant d’ells, però alhora et permets ser vulnerable i els dius "Avui la mare està trista". Sort de la veu que la va escoltar al telèfon del suïcidi. Al 061.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!