Quin plaer de la vida són les cançons. El que sembla una simple melodia és capaç de multiplicar els sentiments de qualsevol que l'escolta. A vegades, una simple lletra d'un artista s'ha convertit en un himne per a una societat, que ha cridat amb totes les seves forces la seva cançó preferida. De fet, poques coses uneixen més que coincidir amb els gustos musicals, perquè donen conversa d'artistes i creen moments màgics. Això sí, l'estratègia ideal per buscar a algú en què coincideixes en gustos és parlar d'Estopa. Tan sols obrir la seva llista de cançons se'ns remou alguna cosa a l'estómac. "Como Camaron", "Vino Tinto", "La Raja de Tu Falda", "Ya No Me Acuerdo", "Tu Calorro"... No ens cansaríem de nomenar títols de cançons que ens han marcat.
Les cares dels dos germans, David i José Muñoz, són unes de les més mítiques de tota Espanya. Durant els anys, els hem vist en els escenaris de tot arreu i, de fet, abans d'acabar el 2024 van pujar a l'escenari del Liceu, on van aixecar un Ondas per la seva trajectòria. Realment, la parella de músics deixa empremta allà on va perquè tenen un carisma únic. El seu talent, bonhomia i proximitat ha fet que es guanyessin el cor dels seguidors amb les seves aparicions públiques i en qualsevol programa d'entrevistes que apareixen sabem que ens agradaran abans de parlar. Aquests últims dies, el grup ha visitat 'Cuerpos Especiales' d'Europa FM i ha sorprès amb la manera que tenen de passar el temps quan són de viatge.
En lloc d'escriure o escoltar cançons per agafar idees, els dos protagonistes juguen amb la llengua amb una activitat que pot fer tothom: "Hoy precisamente veníamos en el AVE, ¿verdad? y estamos pues analizando frases. Sujeto, predicado...". Els presentadors no poden arribar a creure-s'ho, però David i José representen un exemple: "Por ejemplo, frases como del estilo... Esta óptica es una puta mierda. Esta óptica es una puta mierda. ¿Quién es una puta mierda? La óptica. El núcleo y tal... De repente ha venido un señor y nos ha dicho: '¿Os puedo molestar?'. Y digo José: "¿Quién puede molestar? Él. Y digo: ¿A quién? y dice: A nosotros... Complemento indirecto". Eva Soriano hi posa cullerada: "En el AVE, complemento circunstancial de lugar" i els dos protagonistes li fan una altra demostració de llengua: "Complemento circunstancial de lugar y no es atributo porque... No es ser, estar o parecer...".
L'escena és espectacular, però potser no li ha semblat tant a l'home que esperava alguna resposta: "El pobre hombre es que se ha sentido como que molestaba de verdad. Pero en verdad era un análisis de la frase. Y yo le he dicho: 'Tanananá sintaxis, tan taná sintaxis'". El plató sencer no pot parar de riure, perquè l'anècdota és fantàstica. Quina millor manera per practicar la llengua que el passatemps d'Estopa. David i José desborden talent i fan música, inclús, practicant la sintaxi.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!