David i Jose Muñoz són com de la família. Com aquells cosins segons que et trobes de tant en tant en algun àpat familiar i als que fa temps que no veus, però quan ho fas, t'adones de per què es fan estimar tant. Fa vint anys que passegen la seva música, el seu talent, la seva sintonia l'un amb l'altre i la seva simpatia que et desarma.

Ha plogut molt des que mig país li cantava a la raja de una falda d'una noia de Cornellà, al del medio de los Chichos o como Camarón. Hem crescut amb Estopa i Estopa ha crescut amb nosaltres. El duo musical va visitar El Hormiguero per desena vegada i van tornar a fer el que s'espera d'ells, enamorar el públic amb les seves anècdotes i la particular manera de veure la vida. Qui no voldria ser com algú que reconeix que dorm 12 hores al dia?: "Nos juntamos por la mañana, solemos dormir unas 12 horas diarias, así que quedamos sobre las 12 o más bien la 1, después de correr". Córrer, això sí, a ritme pausat: "El último día que salí me adelantó una mujer que pensé que estaba inválida, llevaba muñequeras y unas vendas. Hacemos poco pero bien".

Antena 3

Més surrealista va ser la confessió de Jose. Es veu que li suen molt les aixelles. Com si fos la reencarnació de José Antonio Camacho. Què ha fet?: posar-se botox... "Sufría hidrólisis. Eso no te quita para que dejes de sudar, pero ahora mismo estaría empapado. Me salen a 400 pavos el sobaco. Dura entre 6 y 9 meses que sudes menos. Estoy contento porque me puedo poner camisetas de color gris, verde…". El seu germà gran i Motos s'hi abonen: "Hermano, te han tangado, yo te veo igual", diu un. "Sigues sudando igual, parece que llevas dos tortillas de patatas en los sobacos”, rebla l'altre.

@estopaoficial

El més curiós, però, va ser quan parlaven de censura, ells que han escrit de tot i sovint, trepitjant ulls de polls amb les seves lletres. Però els germans Muñoz estan fets a prova de tisores: "a nosotros no nos prohíbe nada nadie, ni Aznar. Nosotros nos censurábamos al principio, algo que no hacían ni los de la discográfica...., pero esta vez nos han censurado". Silenci a plató. I confessió: "Me escribió mi padre y me dijo que la quitáramos del disco". Es tracta de la cançó Pesadilla F. De qui parla? De polítics? De governs? D'empresaris? No. Del seu pare. Del seu pare traficant amb determinades substàncies. "No podemos seguir cantándola. Decía que si le llamarían Pablo Escobar, que se hubiera peleado con todos los vecinos del barrio, que si en el bar le pedirían un taleguito... Se cabreó de verdad". 

Una pena. A jutjar per la primera estrofa, apuntava a hit.