Ciutadans té la destacable capacitat de provocar dues sensacions alhora amb els seus actes: pensar que no es pot tenir més barra que el partit taronja i generar vergonya aliena a cabassos. És increïble com amb 10 escarransits diputats al Congrés després d'una patacada sideral encara van per la vida fent de mestretites donant lliçons. Potser es pensen que la ciutadania és imbècil. O potser és que ja no els queda un mínim de vergonya. El diari El Confidencial ha avançat un esborrany, recollit per eldiario.es sobre l'estratègia política que ara seguirà el partit encapçalat per Inés Arrimadas. Un document de 19 pàgines. Quin malbaratament de paper.
Una 'estratègia' que després de ser esmenada pels afiliats s'aprovarà en la propera Assemblea General del partit el mes de març. I on es llegeixen frases d'un cinisme que tomba, per exemple, referides als senyals d'identitat: "las de una opción constitucional, aglutinadora, centrada, moderada y sensata. Reivindicamos más que nunca nuestro espacio político: el centro liberal progresista". Ja, ja, ja, ja. Agafin un segons per riure. Centrada, diuen. I moderada. Esperin, esperin, que n'hi ha més: "Ciudadanos debe continuar siendo un dique frente al nacionalismo identitario y al populismo que busca dividirnos y enfrentarnos". Populismos... Ho diuen els reis d'ensenyar paperets al Congrés i el Parlament, de cridar com verdulaires al mercat menystenint els que pensen diferents a ells i els que vendrien la mare per un grapat de vots.
És tan lamentable voler-se posar ara, amb l'enèsim canvi de rumb, com els capdavanters del seny, la centralitat i la moderació, que si no sabéssim com són, preocuparia. Però fa temps que la gent els ha vist el llautó: