La ciutadania, i especialment, els humoristes d'aquest país, estaven una mica tristos des de feia molts dies. Perdre algú com ell era massa dur. Una persona que genera la riota màxima allà on vagi i digui el que digui. Un dels personatges més ridículs de la política espanyola. Parlem de Toni Cantó, que des que va marxar amb la cua entre les cames de l'Oficina del Español, ens tenia a tots ensopits. Perquè la seva presència grotesca ens proporcionava grans moments.
Una de les darreres vegades que li vam veure el pèl, fa un mes, va ser en un dels actes que més vergonya aliena han provocat dels darrers temps: la coronació d'Isabel Díaz Ayuso com a presidenta de Tabàrnia a Madrid. Un xou on la madrilenya va estar acompanyada d'un grup de palmeros habituals: Fuster-Fabra, Tomás Guasch, Miquel Giménez, José Luis Martín, Joan Carles Girauta, Alejo Vidal-Quadras, José Ortega Cano, Alejandro Abad, Mònica Pont, Javier Cárdenas, Ramón Arcusa d'El Dúo Dinámico o Toni Cantó: La créme de la créme. Un acte on l'Isma Juárez, d'El intermedio, li va fotre un zasca meravellós: "¿Tú tienes que venir a los actos de Ayuso para que te dé cosillas? Estamos en una fiesta de una especie de país imaginario, ¿vienes aquí a inaugurar también la Oficina del Español?”.
Cantó ha deixat l'Oficina del Español perquè tenia ganes de tornar a la tele, on anys enrera va tenir èxit fent Siete vidas com a actor. Ara, però, ha tornat com a presentador... Com a presentador humorístic... S'imaginen Cantó fent brometes i monòlegs? Més difícil d'empassar que un entrepà de pèls. Però algú li haurà dit que és molt chistoso i ell s'ho haurà cregut. D'aquí a uns dies estrena el seu programa, Con Toni al canal 7NN, però ja s'ha emès un avançament on veiem l'actor valencià fent uns acudits de dubtosa gràcia. De fet, són lamentables. “Hablaremos sobre los típicos temas de cualquier cena de Navidad. Solo que esta vez, el pavo está en la Moncloa”... i riures enllaunats. Ja veuen per on va la cosa. Per donar-se de cops de cap contra el televisor.
Imitacions de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, de la representant de Vox a l'Assemblea de Madrid, Rocío Monasterio, i alguna imatge dels col·laboradors que envoltaran Cantó en aquest despropòsit, com l'escriptor i guionista Patricio Alvargonzález Royo-Villanova. També destaca, però, la presència del presentador català Albert Castillón. L'excol·laborador de Susanna Griso a Espejo público, habitual flagell de l'independentisme, de tant en tant ha desbarrat, per exemple, contra TV3, quan fa tres anys va vomitar el seu odi: "A Sanchis que lo saque de su despacho la Guardia Civil. Eso lo veré. Que TV3 deje de dar el tiempo de los Països Catalans, que solo dé el timpo de Cataluña. Que dejen de ningunear a Aragón. Que TV3 hable en castellano"...
Era qüestió de temps que els camins de Castillón i Cantó es trobessin. Dos homes als que els hi surten Gremlins de l'esquena, però no quan es mullen o mengen més enllà de la mitjanit, sinó quan senten algun indepe. I ara, col·laboren junts en un programa que només veure uns segons, ja ha fet passar molta vergonya als espectadors:
Com bé apunta aquest usuari, només treballarà un dia a la setmana (només faltaria), ja que el programa és setmanal. Llàstima. La resta dels dies trobarem a faltar no poder-nos enfotre'ns del seu esperpèntic programa.