La televisió pública basca s'ha convertit en l'enveja de molts espectadors catalans: allà parlen sense embuts sobre la situació política a Catalunya. La contundència que es troba a faltar a TV3 és la norma a ETB. Serà la distància? Serà el caràcter directe i combatiu dels bascos? Serà que tenen els atributs favorits de Pérez Reverte? O potser és que es deixen portar per l'objectivitat, el rigor periodístic i el sentit comú? Probablement estem parlant d'un compendi de tot plegat, amb un resultat que reconforta davant de la repressió de l'estat i les mentides escampades per partits unionistes radicals com Cs. A Can Rivera pràcticament cada dia els arriba un paquet certificat des dels estudis de la cadena, amb un remitent habitual: el programa 'En Jake' i el seu presentador, Xabier Lapitz. El contingut de l'enviament sempre és el mateix: un ventallot èpic i merescut.

Lorena Roldán Albert Rivera EFE

La darrera cleca de l'espai polític basc als naranjitos ha arribat mentre Lapitz es feia ressò de les maniobres policials de cara a la resposta ciutadana a la sentència, amb el desplaçament de policies de reforç a Catalunya. Una excursió per fer 'pedagogia', segur. Ja els vam veure en acció el 1-O, sempre dialogants i sensibles amb la societat. Una nova mesura destinada a "calentar el ambiente", i que respon a l'estratègia que patim des de fa setmanes: amenaces, victimisme, filtracions i acusacions inversemblants de 'terrorisme' contra els CDR (la nova ETA, ISIS o Al Qaeda a la catalana)​. Un fangar dissenyat per sembrar la discòrdia, l'odi i la crispació, basat en relats falsos. Com el de la goma2, el nou mantra de Cs, repetit per Carrizosa, Roldán, Rivera i Arrimadas. Lapitz ha esclatat i ha fet servir tota la ironia del món: "¡Qué manía con la goma2! ¡Que vaya el juez a buscarla a la sede de Ciudadanos!" Pots sentir les paraules del presentador basc clicant a la fotografia (1h:14':00):

Xabier Lapitz represió En Jake EITB

No sabem si trobarien l'esmentat explosiu als calaixos dels despatxos de Girauta o De Quinto, però el que segur trobarien tones d'odi, de porqueria i de ciment: el que fan servir per pronunciar aquesta mena de manifestacions sense despentinar-se. Una vegada més, eskerrik asko, Euskal Herria.