Un minut és més que suficient per posar cadascú al lloc que el pertoca. Almenys, aquest és el temps que necessita el periodista i presentador basc Xabier Lapitz per escriure l'epitafi perfecte a un dictador infame com Francisco Franco. 60 segons que retraten, resumeixen i sentencien una època, una família, un govern, un acte i un cos d'ordre públic com la Guàrdia Civil. Les imatges i el so del que s'ha viscut entre el Valle de los Caidos i el cementiri de Mingorrubio-El Pardo han estat massa per a la tele basca, que acostuma a dir les coses pel seu nom. I avui no trobava cap explicació a la permissivitat del govern Sánchez amb els descendents d'un assassí d'estat: "Estos señores son unos ladrones. Ladrones de expolio y patrimonio público. Lo han robado. Y claro, es que se vienen arriba".
Lapitz estava indignat i no s'ha amagat. Especialment en veure fotos com la del net del dictador, Francis Franco "paseándose y chuleándose con una bandera preconstitucional". Un personatge, en Francis, que pertany a una nissaga d'espoliadors: "Estos tienen un montón de edificios en Madrid, parkings, etcètera. Tienen por supuesto el Pazo de Meirás. Es que tienen obras de arte que han ido saqueando. ¡Y nadie les ha metido mano!". Es pot dir més alt, però impossible fer-ho amb més contundència. Tot i que encara quedava el clatellot final, dedicat a la benemèrita, un cos imbuït per l'esperit fatxa.
"¿Y dónde está el guardia civil Pérez de los Cobos para decir: esto no se puede hacer, porque está prohibido por la Ley de Memoria Histórica? ¿Dónde están? Hoy, ¿dónde están? ¿Están todos en Catalunya?" Pensa malament i encertaràs, estimat Xabier.