Després de tres anys seguits comptant amb un intèrpret català com a representant espanyol a Eurovisió (en total, dotze artistes del Principat des de 1961 però, en cap ocasió, amb una cançó en llengua catalana), enguany RTVE ha escollit a dit el murcià Blas Cantó perquè onegi la ‘rojigualda’ a Rotterdam. Si en les darreres sis dècades, l’Estat només hi ha cantat en castellà i anglès, no hi ha esperança que ho faci ara en les llengües cooficials.
Tot i que TV3 encara no pot participar a Eurovisió, hi ha una dotzena de cantants catalans interessats a representar Catalunya en aquest certamen mundial. En van parlar a En Blau Andrea Motis, Jordi Ninus, Obeses, Anna Roig, Roger Argemí i El Petit de Cal Eril. Avui, sis noves veus de la música catalana parlen sobre el festival: Gemma Humet, Chloe Phillips, Ferran Palau, Guillem Roma, La iaia i Bipolar.
Gemma Humet
(Terrassa, 1988). Col·labora amb Toti Soler, Toni Xuclà i Pau Figueres.
“Eurovisió ha anat perdent la seva essència. Abans, permetia conèixer les llengües i sonoritats d’altres països, però cada cop és un esdeveniment més global. M’agradaria participar-hi representant Catalunya o els Països Catalans, a condició que se’m respecti la meva música i idioma. Ha de ser difícil involucrar-te en una aventura com aquesta si no et creus la cançó i el país que representes. Prepararia un tema en català sense artificis”.
Chloe Phillips
(Washington D.C., 1995). Coneguda per la seva participació a Katalonski (TV3).
“Vaig conèixer Eurovisió quan vaig arribar a Catalunya d’intercanvi. És un espectacle que uneix a tota Europa. 10 milions de persones parlen català, cinc i mig danès i un milió estonià. Com a llengua europea, hauríem d’estar representats al certamen. Seria un honor ser l’escollida, però també una responsabilitat. Defensaria una cançó R&B estil Ariadna Grande per demostrar que tenim una llengua moderna, versàtil i, sobretot, viva”.
Ferran Palau
(Esparraguera, 1983). Considerat el Sufjan Stevens o el Cass McCombs català.
“Eurovisió és divertit. Quan hi penso, m’imagino artistes tocant el bombo i foc, una mica l’estil del Cirque du Soleil. Em sento molt més connectat amb la cançó romàntica de principis del concurs que amb el que és ara. Hi ha pocs artistes com Raphael o Julio Iglesias. No sé si suportaria la pressió, perquè ja hem vist què passa quan hi fas un gall, però estaria molt agraït al públic si m’escollís. En tot cas, hi faria un ‘show’ senzill”.
Guillem Roma
(Manlleu, 1984). Els seus referents musicals són Jorge Drexler i Caetano Veloso.
“Eurovisió són moltes coses, però poca música. A més, té un punt carrincló i antiquat. Només recordo una actuació, la de Salvador Sobral. M’encanta. Em costa imaginar-m’ho, però valoraria la meva participació en el festival, potser no anant-hi, però sí escrivint una cançó perquè algú la interpreti, un tema auster. No obstant això, seria genial que els diners que es destinen a l’esdeveniment s’invertissin en ajudes per la promoció”.
Ernest Crusats
(La iaia). Guanyador el 2010 del Sona 9, la plataforma catalana de grups emergents.
“D’entrada, Eurovisió és un certamen retro molt ‘cool’. No en recordo gairebé res però, en el meu imaginari, l’espectacle seria un hotel de 10 plantes amb piscina i minibar a primera línia de mar. Massa alt i a prop de la costa. Que podria anar a un hotel de 10 plantes amb piscina i minibar a primera línia de mar, sí, tot i que, segurament, no hi voldria pagar res. La nostra candidatura seria com fer l’amor dins d’una habitació de l’hotel”.
Albert Cornellà
(Bipolar). Sons californians des de Sant Feliu de Guíxols.
“Eurovisió és una trobada de cultures. Hem seguit de prop les edicions de la Beth, en Manel Navarro i l’Alfred, tot i que l’actuació que més ens ha sobtat, fins ara, són els finlandesos Lordi el 2006 amb les disfresses de monstres. Per nosaltres, dir no al concurs seria desaprofitar una oportunitat per poder mostrar la nostra música i cultura a un públic extens. Prepararíem una cançó autèntica, sense res postís, per presentar-nos tal com som”.