Lost va ser l'última gran sèrie emesa en obert considerada un esdeveniment. Tothom la veia. Des d'aleshores les grans sèries van sortir de les cadenes convencionals i ara les produeixen les TV de pagament. En el cas de Perdidos, una trama simple, accident aeri a una illa deserta, es convertia amb el temps en un laberint indesxifrable i hipnòtic. A cada capítol es feia més addictiva fins al punt que per primer cop es va emetre l'últim episodi de forma simultània als EUA i aquí, per evitar espòilers. Com tota bona sèrie va decebre al final perquè era absolutament impossible satisfer les expectatives que havia creat magistralment. Potser aquest era el mèrit i la intenció: crear expectació. Estava molt ben feta i amb un càsting meravellós: cada actor semblava haver nascut per al paper. Tant és així que un cop acabada, cap d'ells ha triomfat. Podríem parlar de la maledicció de Lost.
Especialment sagnant és el trio protagonista, Jake, Kate i Sawyer. Els guapos que aparentment formarien un trio de tensió sexual no resolta. Cap d'ells no ha fet massa més res. Potser ella, l'actriu Evangeline Lilly, que és Vespa a la saga de Marvel Ant-Man. No és per llençar coets. Evangeline Lilly és probablement una de les cares més suggerents de la TV. Dir-ne telegènica és quedar-se curt. Era una icona de la bellesa. Ara que han passat 20 anys de l'inici de Lost, l'actriu ha reflexionat a Instagram sobre com l'ha tractat el pas del temps. I no està molt contenta. Així és ara:
Els cabells molt i molt curts, tenyida de ros i amb 20 anys més. Als 44 reflexiona veient-se de jove a la sèrie de l'illa: "Miro enrere. Vaig començar a la sèrie LOST quan tenia 24 anys. Estava segura i plena de pólvora. Acabo de fer 44 anys i la vida ha tingut la seva manera d'humiliar-me i de calmar-me. Aquestes fotos fan sentir com si fes tota una vida i soc una persona diferent. Em sento emocionada pel que em portarà aquesta propera "vida" -els meus pròxims vint anys". Penja una foto seva corrent per la selva amb una arma de foc a la mà. Kate sempre corria. Tots corrien no se sap ben bé cap a on:
El temps ha maltractat la sèrie pitjor que a l'actriu. Evangeline Lilly és estupenda i maca com sempre. En canvi, tornar a mirar Lost sabent que tots els misteris que obria no pretenia tancar-los sona a estafa. Servia per imaginar-se mil teories, estan tots morts, estan al purgatori, és un somni... Era improvisació. Com a prova de l'estafa, el final havia de ser un altre però es va canviar per falta de pressupost. Dos dels creadors, Damon Lindelof i Carlton Cuse, volien introduir un volcà com a element clau que tingués un paper cabdal, com si es tractés d'un personatge més. Segons els showrunners, el Fum Negre s’hauria creat al volcà després que Jacob aboqués allà al seu germà.
"Volíem tenir molta activitat sísmica que acabaria amb una gran lluita entre el bé i el mal, representats per Jack i l’Home de Negre enmig del magma”. El volcà hauria entrat en erupció al darrer capítol, però aquesta idea no es va poder dur a terme per una qüestió de pressupost. “Nois, us apreciem i us deixarem acabar la sèrie, però no podem permetre que la cadena entri en fallida”, aquestes van ser les paraules dels directius de la cadnea ABC en veure la despesa que suposava el final que volien els creadors. Lost, amb el pas del temps, perd, destenyeix. D'aquí venia el nom. Lost.