El fenomen 'Operación Triunfo' es divideix entre tres tipus de personatges: els que han triomfat, els que han aconseguit sobreviure d'aquella manera, i els que s'han estavellat de manera brutal i sagnant. Però hi ha una altra categoria, encara més dolorosa: el batalló dels irrellevants. I aquest, amics i amigues, és l'hàbitat natural d'un participant de la primera edició d''OT', i que semblava cridat a convertir-se en una espècie de Bertín Osborne més jove i amb millor veu. Cosa que, com tots sabem, no és difícil. Tanmateix, el cas particular d'aquest personatge no se salva ni amb una veu més ben dotada que la del crooner de ranxeres, presentador de televisió dolentíssim i pare septuagenari. Efectivament: parlem de Manu Tenorio.

L'andalús fa setmanes que intenta que algú li faci casito per intentar enganyar ajuntaments, diputacions i governs autonòmics casposos i rancis. Els bolos a festes majors no cauen del cel, no. Ha abraçat el discurs més caduc pujant al carro dels enemics de Nebulossa i la seva 'Zorra', la cançó que representarà Espanya al Festival d'Eurovisió. Tenorio, reconvertit en guru musical i artístic del basar del todo a cien, i presumpte far moral i intel·lectual d'occident, ha pixat fora de test en més d'una ocasió. El seu atac al tema en qüestió, fent servir una autoproclamada excel·lència musical, és per petar-se de riure in eternum. La reacció de Manuel Ángel Vergara Tenorio, el seu nom real, és il·lustrativa del tipus de personatge que representa: un fatxa rondinaire, dels que repeteixen com lloros "es que no se puede decir nada, libertazzzzz". Manu, ricura, el món passa de tu. I sobretot, passa de la teva "música". Estàs molt caducat. Com a mínim, des de 2001. 

Manu Tenorio GTRES
Manu Tenorio / GTRES

Tenorio ha tornat a la càrrega, segurament perquè s'ha adonat que convertint-se en aprenent de José Manuel Soto o Pitingo encara hi haurà algú que parli d'ell. Doncs bé, premi per al cavaller. No li agradarà gens ni mica el que opinen d'ell, però li serveix per refrescar com era això de tenir un minutet de glòria. A preguntes d'una agència cada cop més especialitzada en mòmies parlants, ha insistit en la demonització de 'Zorra'. Aquesta cançó, com totes les que integren el seu repertori, ja l'havíem sentit i descartat. Per això intenta vendre-les des d'un altre punt de vista: el de pare modèlic. A veure si poden llegir el titular sense petar-se de riure, perquè el nivell de decadència és premium: "Ese festival lo ven muchos niños. Mi hijo no va a ver el festival este año ni mucho menos porque no me parece". Bravo, campeón.

La xarxa està posant en Manuel en el seu lloc, cosa que tampoc és difícil. Precisament, per la facilitat de l'empresa i l'objectiu, el que és divertit és contemplar les mil i una maneres que hi ha de fulminar el seu cadàver artístic. L'exemple de Tenorio ens hauria de recordar la importància de pensar abans d'obrir la boca, però sembla que cas costarà. I com que tampoc paga la pena, ho deixarem estar. Això sí, Tenorio: 0 points. Com sempre. 

Manu Tenorio Ig
La carrera musical de Manu Tenorio /  Instagram

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!