El permís penitenciari de Jordi Cuixart, que ha pogut sortir de la presó de Lledoners i estar 48 hores amb la seva família, ha refermat el que molts ja sabíem, la poca humanitat, la mesquinesa, la baixesa moral que tenen alguns, especialment en els partits de dretes. Els més abjectes, els sospitosos habituals, Ciutadans, demanant a la Fiscalia que investigués si el president d'Òmnium i l'el exlíder de l'ANC, Jordi Sànchez, "cumplen con los requisitos" per gaudir dels permisos. Lorena Roldán, miserable. Per no parlar de Nacho Martín Blanco: "Ya está bien de victimismo. Como si no hubiera otros presos con hijos que van al pediatra. Y si no, haberlo pensado antes de dar un golpe de Estado. Cuando Lorena sea madre, podrá decir orgullosa que defendió nuestros derechos y libertades frente al totalitarismo nacionalista".
ACN
Europa Press
Cuixart ha tornat a la presó. Ho ha fet amb un somriure a la cara i aixecant els dits en senyal de victòria. Perquè tal i com li va fer arribar al vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, "Em recorda que hi ha 3 milions de presos polítics al món. I que som uns afortunats per poder seguir lluitant per la llibertat".
Tot i veure'l així, la realitat és que un home que hauria d'estar en llibertat torna a estar mancat d'ella. Veure Cuixart entrant novament a Lledoners ha generat la ira i la impotència de moltes persones, com per exemple l'exdiputat de Podem, Albano-Dante Fachin, que ha escrit un dels tuits més devastadors de les darreres hores: "Me cago en la Casa Real y en todo lo que hay por debajo". La xarxa, igual de rotunda:
Europa Press