No cal ser un fan acèrrim de la televisió per sentir com t'envaeix la nostàlgia quan algú referencia la primera edició d'Operación Triunfo. L'any 2001, la història de la pantalla petita de l'Estat espanyol canviava per sempre amb l'aparició en escena d'un grup de joves il·lusionats que poc van trigar a convertir-se en estrelles mediàtiques. Rosa López, David Bisbal, Bustamante o Chenoa són només alguns dels exemples d'èxit —tot i haver portat camins prou diferenciats en la indústria musical i de l'entreteniment—, però la resta dels concursants d'aquella temporada també són inexorablement difícils d'oblidar.
És per això que fa només sis anys que TVE els recuperava per fer un programa especial amb el retrobament dels setze afortunats que van entrar a l'acadèmia. Quatre d'ells, catalans. Mireia Montávez, Naím Thomas, el malaguanyat Àlex Casademunt i Gisela Lladó. Aquesta última ha fet carrera en el teatre musical i posant veu a pel·lícules infantils tan mítiques com Peter Pan o Frozen. Sempre fent gala d'una tendríssima proximitat amb els infants que ara, a l'edat de 44, es veurà encara més accentuada. La del Bruc ha anunciat que, per fi, serà mare.
Feliç per tan emocionant notícia, ha estat a la revista ¡Hola! que la cantant ha explicat el seu calvari personal per aconseguir quedar-se embarassada. Un procés que ella i José Ángel Ortega, la seva parella, han mantingut en secret fins aquest dijous 2 de novembre, en què ha estat a través de la publicació que bona part dels seus pròxims s'ha assabentat de la nova alegria a la família. Procés duríssim, però, que defineix com "una carrera de fondo" alhora que "un logro y es la demostración de que hay que ser fuerte día a día". I és que, tot i que assegura que ha estat un viatge molt difícil en l'àmbit emocional, i encara "nadie me garantiza que vaya a salir bien", la intèrpret de Vida està encantada d'anunciar que, precisament, està creant vida en el seu interior després d'estar "buscando el embarazo unos cinco años".
"Lo intenté de manera natural, pero tuve dos abortos", relata exposant el perquè d'haver apostat per un tractament de fecundació in vitro que ha hagut de retardar per incomptables casuístiques. "Vino la pandemia y el tema se alargó. Mi reserva ovárica no era la idónea", diu, afegint que "fue difícil. Tuve que hacer cinco estimulaciones, que eso también es un proceso de mucha hormona, muchos pinchazos (...). Solamente quedó un embrión viable, que es este que está ahora dando caña". Tot i haver aconseguit el primer dels objectius, encara han viscut algun ensurt inesperat. Al mes i mig "se produjo un desprendimiento del saco gestacional" i, com ella mateix admet, "fue un momento de crisis, colapsé (...) He tenido que estar dos veces en cama".
"Todavía me cuesta mirar ropita de bebé, me cuesta creérmelo", narra amb l'emoció pròpia d'aquell portarà un nadó al món moolt aviat. Felicitats, parella.