José María ‘Chato’ Galante és un dels activistes antifranquistes que ha aconseguit anar més lluny perquè els responsables de la dictadura que encara són vius paguin pels seus crims. És membre de La Comuna, l’associació que ha enviat desenes de querelles a l’Argentina perquè la justícia internacional actuï.

Ahir, la periodista Laura Rosel el va entrevistar al ‘Preguntes freqüents’. Galante va voler reivindicar els presos polítics explicant la seva pròpia experiència. El relat esgarrifa. “¿Cómo es possible pensar que una policía política, encargada de perseguir las libertades, se convierte de la noche a la mañana en una policía democrática? Es inconcebible”, començava. Cap Estat reconeix l’existència de presos polítics, deia. En el seu propi cas, Espanya mai el va reconèixer com a tal.

Des dels 21 anys i fins els 28, Galante va ser empresonat per la dictadura franquista en cinc ocasions. Ell mateix va explicar com el colpejaven des del primer moment d’entrar en dependències policials. La seva narració és molt crua i detalla a la perfecció la barbàrie del règim feixista de Franco. “El nivel de violencia dependía de lo que ellos quisieran sacar. En mi caso, yo estuve esos días aislado. Me colgaron, me golpearon de todas las formas que se puede golpear. Llegué a perder el control de todo: del tiempo, de los esfínteres. Estaba desnudo, colgado o esposado a un radiador. Sin ser considerado ni siquiera una persona, una cosa... A mí me pasaba cualquiera de aquellos policías y me apagaba un cigarrillo en la cabeza como si fuera un cenicero puesto encima del radiador, que es donde estaba esposado”.

És difícil sentir les seves paraules sense que alguna cosa se’ns remogui per dintre. Galante va patir tota mena de tortures i vexacions, que ell mateix va explicar amb tota mena de detall. El sadisme extrem de la policia franquista deixa el públic congelat. “La bañera” o “el quirófano” són algunes de les tortures a les quals el van sotmetre per fer-lo arribar al seu propi límit.

Les tortures per part dels cossos policials de l’Estat van continuar un cop acabada la dictadura. El mateix ministre Marlaska ho ha reconegut aquesta setmana en seu parlamentària. Per Chato Galante, el motiu és més que clar: “Hay muchísimo plomo franquista en el ala del aparato de Estado de este país”.

Alguns dels policies que van torturar-lo, explica, van ser premiats posteriorment per governs de l’època democràtica. Billy ‘el Niño’, un dels responsables d’aquestes tortures, té quatre medalles que actualment serveixen per incrementar la seva pensió un 50%. Tres d’aquestes medalles les va rebre un cop acabada la dictadura, quan Adolfo Suárez era president del govern espanyol. Un altre dels seus torturadors, Ricardo Algar Barrón, va ser nomenat Director General de Seguretat pel govern de Felipe González.

El ‘FAQS’ d’ahir a la nit va rebre una audiència del 19,1%, amb 328.000 espectadors que van escoltar atònits el testimoni horrible de Chato Galante. Va ser el programa més vist de la nit de dissabte.