Antiindependentisme a 'First Dates': el català que es defineix "facha nivel..."

Sandra i Álex. Álex i Sandra. Ella, 27 anys, estudiant d'administrativa i de Calella de Palafrugell. Ell, 31 anys, treballa en un magatzem i és de Gavà. Dos catalans que es van conèixer a l'últim episodi de 'First Dates', el programa de cites de Carlos Sobera​ a Cuatro. I quan van trepitjar el restaurant / plató, l'amor va saltar per la finestra esperitat. Impossible fer match, malgrat que ella, tota càndida i innocent, es va il·lusionar amb el suposat pretendent. Un tros d'home enorme amb tatuatges, els seus favorits. "Parece muy buena persona", va dir només en veure'l. "Soy un empotrador", va dir ell. Amb aquesta dispar presentació les opcions de sortir d'allà amb parella eren nul·les. Però vaja, que la cita va ser memorable. Per bona? Per emotiva? No pas. Més aviat per delirant. 

Sandra complia un somni: anar al seu xou favorit, una idea que li rondava el cap fins i tot quan tenia parella. "Quería venir cuando estaba con mi exnovio, porque veía que la cosa no funcionaba". Una relació de tres anys que va acabar quan ell es va embolicar amb una altra, pobreta. 6 mesos després de la ruptura, la truquen de 'First Dates'. Bingo. Llàstima, però, que el seu potencial Romeo no tingués cap intenció de festejar amb ella. La manca de química era esgarrifosa: per exemple, quan es posen a ballar 'La Bamba' en ple sopar. Una situació incòmoda, gèlida, terrible. No va ser pas la única. També alguna d'alarmant: "¿Qué opinas de tener un novio que hace fotografías a chicas? Desnudas, semidesnudas". Ella semblava no assimilar el que li estava dient el paio. La resposta, de traca: "Si son famosas me pondría celosa. Si no, no". Ains. 

Hi ha passatges de la trobada que és millor no reproduirper desagradables, però sí que destacarem una altra particularitat del tal Álex, una joia: és antiindependentista. "Soy facha", de fet. Ho deia ell mateix. Bé, ara és menys fatxa que abans, per sort, però "soy facha a nivel 5 o 6. Sobre 10, claro". Gràcies per l'aclariment. La cara de la Sandra era un poema. Tot va sorgir, a més a més, arran d'una conversa que no venia al cas. Ell: "¿Te gustan los videjuegos?". Ella: "No. A mí me gustan los juegos de mesa. El parchís, el monopoly". La resposta de l'Álex: "Ah, muy bien. Muy español". El típic Monopoly espanyol, és clar. Paella, toros, futbol i monopoly. No content amb aquest apunt, el noi va disparar la pregunta del milió: "Y el independentismo, ¿cómo lo llevas? Eres independentista?". La Sandra va dir que no, però vaja, que la seva expressió era la mateixa que si li hagués demanat si parlava finès. "Yo lo respeto, ¿eh? Pero es que antes yo era muy español, muy facha. Ahora no tanto", va aclarir ell. 

No creguin que l'Àlex, que va rebutjar la Sandra en la decisió final, va marxar sense intentar alguna cosa més amb ella. Però el petó que ella li va fer al coll el va deixar "frío, no me dice nada". Sort que tindrà la noia, que no haurà de quedar mai més amb el de Gavà. Això només podia acabar malament. Molt malament. 

Els càstings de 'First Dates' son una mina. Del despropòsit, molt sovint. Tot i així, el dating show té quelcom màgic. Enganxa. No pots treure el ulls de la pantalla. Sandra, fuig i no miris enrere.